MAPA I PERFIL

perfilcastellmongrí

ENLLAÇ DE LA RUTA A WIKILOC

CRÒNICA DE LA RUTA

En ple mes d’agost i en la Costa Brava cal matinar molt i buscar un cim que no requereixi massa esforç. Pujar al Castell de Montgrí és una passejada agradable.

A les 7 del matí, els carrers de Torroella de Montgrí són encara frescos. El cotxe resta calm en l’aparcament al costat de l’estació d’autobusos mentre enfilo el Carrer Garbí direcció al Castell. Uns dels primers habitants amb què em topo és un simpàtic animaló al bell mig de l’asfalt.

Una granota que desitja el bon dia.
Una granota que desitja el bon dia.

De seguida em planto davant d’una escola, i a sobre, la muntanya de Montgrí i el seu Castell.

El Castell de Montgrí ofereix una esplèndida imatge a trenc d'alba.
El Castell de Montgrí ofereix una esplèndida imatge a trenc d’alba.

Per afrontar la seva pujada em dirigeixo cap a l’esquerra buscant la ruta que inicia el camí.

Indicacions del camí cap al Castell de Montgrí.
Indicacions del camí cap al Castell de Montgrí.

De bon principi el camí és una pista còmoda per caminar.

La pista que condueix cap al cim és al principi pla i amb poca pendent. Després canvia.
La pista que condueix cap al cim és al principi pla i amb poca pendent. Després canvia.

El cim del Puig Rodó es desperta amb els primers raigs de sol.

El Puig Rodó, de 308 m.
El Puig Rodó, de 308 m.

La pista, a poc a poc, va pujant per deixar de ser tant amable. Les pròpies lloses i pedres del massís ocupen ara gran part de la pista, fins i tot arribant a ocupar-lo completament. Així s’entra en la zona de les Capelles, unes petites construccions a les vores del camí.

Primera capella.
Primera capella.
Segona capella.
Segona capella.
Tercera capella.
Tercera capella.

Poc després s’arriba al Coll de Santa Caterina i la seva Creu.

Selfie a la Creu del Coll de Santa Caterina.
Selfie a la Creu del Coll de Santa Caterina.

A partir d’aquí s’encara ja l’ascens al cim amb alguna ziga-zaga en el seu tram més costerut.

La pujada al Castell de Montgrí a aquesta hora es fa sense que hi toqui el sol.
La pujada al Castell de Montgrí a aquesta hora es fa sense que hi toqui el sol.

L’encant de fer un cim i que et rebi un castell és molt benvingut.  Va ser construït en els segles XIII-XIV, en una etapa incipient del gòtic, sense que mai s’arribés a culminar la seva total construcció.

Més informació sobre el Castell de Montgrí a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_del_Montgr%C3%AD

He fet el cim! Castell de Montgrí, 301 m.
He fet el cim! Castell de Montgrí, 301 m.
Una de les quatre torres cilíndriques amb  murs i merlets.
Una de les quatre torres cilíndriques amb murs i merlets.
Interiors del Castell de Montgrí.
Interiors del Castell de Montgrí.

En l’interior del castell es pot accedir a dalt a través d’una de les quatre torres cilíndriques i recórrer tot el perímetre per tenir unes vistes privilegiades de tota la contrada, amb la Mar Mediterrània de colofó.

El Montplà i les Illes Medes.
El Montplà i les Illes Medes.
Les Illes Medes.
Les Illes Medes.
El Montplà, proper objectiu.
El Montplà, proper objectiu.
La plana i la mar.
La plana i la mar.
Torroella de Montgrí.
Torroella de Montgrí.

Una vegada visitat el castell la ruta continua cap al cim del Montplà. El descens des del Castell de Montgrí és, sense dubte, el tram més perillós perquè és força vertical i hi ha molta pedra a salvar. Constato que vaig subestimar aquest aspecte i faig la ruta amb vambes en comptes de botes de canya. És un error, doncs la sola és tova i la roba de la vamba es pot esquinçar amb qualsevol tall de pedra. Afortunadament no va passar, la qual cosa no vol dir que sigui força possible.

El Castell, abans de deixar-lo.
El Castell, abans de deixar-lo.
El pendent baixat.
El Montplà a punt de ser coronat.

Quan ja s’ha fet el descens toca ascendir cap al Montplà. És en aquest moment que miro enrere per veure la paret baixada.

La paret ja baixada.
La paret ja baixada.
Després d'agafar una mica d'alçada torna a aparèixer el Castell.
Després d’agafar una mica d’alçada torna a aparèixer el Castell.

Arribo al Montplà amb vistes del Castell de Montgrí ben a prop.

He fet el cim! El Montplà, de 311 m.
He fet el cim! El Montplà, de 311 m.
Dos cims a sobre, per modests que siguin, bé que són prou excusa per fer un glopet.
Dos cims a sobre, per modests que siguin, bé que són prou excusa per fer un glopet.

Les vistes cap al mar també són espectaculars.

El golf de Roses i el Cap de Creus al fons.
El golf de Roses i el Cap de Creus al fons.
Una altra vegada.. les Illes Medes i la Mar Mediterrània.
Una altra vegada.. les Illes Medes i la Mar Mediterrània, amb el Roca Maura que s’ho mira des de dalt.

La baixada del Montplà és més senzilla i el Castell de Montgrí ja queda lluny.

El descens des del Montplà encara mostra el Castell, per darrer cop, ja.
El descens des del Montplà encara mostra el Castell, per darrer cop, ja.

Després de passar per la Torre del Guaita el camí dóna un gir cap a la dreta que inicia el retorn cap a Torroella. El sol ja és prou fort, per això el fet que el camí transcorri entre pinedes és molt d’agrair.

El camí s'amoroseix amb les pinedes.
El camí s’amoroseix amb les pinedes.
A la banda esquerra del camí, unes ruïnes del Mas Reguinell.
A la banda esquerra del camí, unes ruïnes del Mas Reguinell.

A les Dunes hi ha un petit espai d’esbarjo amb una font d’aigua potable. Amb aquestes calors, si s’acaba l’aigua a la motxilla hom pot refrescar-se una mica.

Font de les Dunes.
Font de les Dunes.
Casa del Guarda de les Dunes.
Casa del Guarda de les Dunes.

En passar per un camp amb arbres petits plantant, observo que tots tenen una garrafa d’aigua lligada al tronc. No sé perquè es fa, però potser tingui a veure amb algun sistema de rec.

Conreu amb regadiu.
Conreu amb regadiu.

Altres curiositats que hom es troba al camp.

Al mig del camp, un espantaocells ben modern.
Al mig del camp, un espantaocells ben modern.

En arribar a Torroella per la part alta hi ha un mur amb graffiti, els quals sempre són benvinguts sigui on sigui i l’hora que sigui.

35

36

37

El final del trajecte em deixa dues imatges més: un 600 i el cim assolit.

38bis

39