MAPA I PERFIL

perfilsantjeroni

ENLLAÇ DE LA RUTA A WIKILOC

CRÒNICA DE LA RUTA

El punt inicial d’aquesta excursió serà l’ermita de Santa Cecília, una antiga abadia benedictina que potser té el seu origen en una comunitat visigòtica, on deixarem el cotxe.

El Dani i l'Albert preparats per l'excursió.
El Dani i l’Albert preparats per l’excursió. Al darrera, l’ermita de Santa Cecília llueix el seu estil romànic.

Només creuar la carretera hi ha un camí que puja i que va vorejant-la fins arribar ben aviat a la canal de Sant Jeroni. El GPS comença a fer el ruc i no acaba de trobar el senyal, la qual cosa es percep en el traç de la ruta del mapa amb contínues ziga-zaga.

No fa gaire que ha sortit el sol la llum del qual projecta les nostres ombres allargassades.
No fa gaire que ha sortit el sol la llum del qual projecta les nostres ombres allargassades.
La canal de Sant Jeroni.
La canal de Sant Jeroni.

Es pot pujar per aquí amb trams en què cal certa tècnica, però optem per una via més còmoda, tot i que és més llarga. Si no es presta atenció, s’enfila un camí amb troncs que du a la Via Ferrata de la Teresina, com ens passa a nosaltres.

No Dani, no. Per aquí no és.
No Dani, no. Per aquí no és.

Per evitar la confusió hem de seguir el camí en direcció a Can Maçana, i quan arribi el moment trencar cap al Portell del Migdia indicat per un cartell. Les vistes a mesura que anem pujant són del tot encisadores.

5

De camí cap al Coll del Migdia ens desviem uns metres per veure la Font del Llum. En sí, la font no és gens lluïda, però el fet de trobar-se dintre d’una espècies de roca fa del lloc un espai amb certa bellesa. De fet, més que una cova és una llosa que es repenja a la paret de la muntanya. A més, és prou important perquè és una de les poques fonts de la que hi brolla l’aigua en tot el massís.

L'Albert a l'entrada de la Font del Llum.
L’Albert a l’entrada de la Font del Llum.
El Dani a dintre.
El Dani a dintre.

La pujada al Portell del Migdia es fa a través d’un bosc que t’ensenya formes ben curioses de com els arbres s’adapten al medi, o potser de com el medi ha variat afectant la vegetació.

8

L'arbre i l'Albert són més xics que l'arrel.
L’arbre i l’Albert són més xics que l’arrel.

Després d’anar cap amunt toca baixar. El camí que seguim ens ve marcat per unes marques grogues que no deixarem fins arribar a la bifurcació que cal escollir per anar a l’Albarda Castellana o al Sant Jeroni.

No deixem de seguir els senyals grocs.
No deixem de seguir els senyals grocs.
Au, que ja hem pujat prou. Cap avall.
Au, que ja hem pujat prou. Cap avall.

Sol passar que en plena caminada pel bosc es percep en l’entorn una major lluminositat que culmina amb la sortida a l’exterior d’aquell túnel natural. I, és clar, només sortir se’m cau la bava.

10

11

I no només a mi…

12

13

14

Fa estona que caminem i la calor es fa notar, tot i que no ho fem a ple sol. La nostra ruta ara es debat entre la vegetació i la pedra.

Menys mal que no ens toca gaire el sol.
Menys mal que no ens toca gaire el sol.
Aquesta ratlla del mig és el camí. A l'esquerra la pedra, a la dreta el bosc.
Aquesta ratlla del mig és el camí. A l’esquerra la pedra, a la dreta el bosc.

Estem vorejant una muntanya per afrontar la pujada per l’altra banda. En el mapa, el traç de la ruta fa una V ben definida. Percebem que tenim els cims a tocar, però encara no arriben. Dobleguem el vèrtex de la muntanya i encarem el tram recte que porta cap als cims.

Un de tants pollegons que hi ha per Montserrat. El de taronja no, eh!
Un de tants pollegons que hi ha per Montserrat. El de taronja no, eh!

18

19

Primer abordem el cim de l’Albarda Castellana. Ens preguntem pel nom, i ara ja sé que és una albarda, tot i que desconec per què és castellana. Abans, foto a la roca que ens ha acompanyat durant tot el trajecte i que hem vist des de diferents perspectives.

No en conec el nom, però la seva forma me'n suggereix un parell, si més no.
No en conec el nom, però la seva forma me’n suggereix un parell, si més no.

Per pujar al cim de l’Albarda Castellana cal superar un petit desnivell que es pot fer amb l’ajut d’una corda. Diria que no cal, però sí que hi ajuda. No obstant això, no representa cap dificultat i de seguida se salva.

Vinga Dani, amunt!
Vinga Dani, amunt!

Tot just després ja som al sostre comarcal del Baix Llobregat.

Hem fet el cim! L'Albarda Castellana, 1178 m. i sostre comarcal del Baix Llobregat.
Hem fet el cim! L’Albarda Castellana, 1178 m. i sostre comarcal del Baix Llobregat.
Just al darrera, el Sant Jeroni que ens espera.
Just al darrera, el Sant Jeroni que ens espera.
El Dani prefereix una altra vista.
El Dani prefereix una altra vista.

Des del cim hi ha prou bones vistes, començant pel proper objectiu més immediat que és el Sant Jeroni.

Del cim del Sant Jeroni ens en separa menys de mitja hora.
Del cim del Sant Jeroni ens en separa menys de mitja hora.

25

26

Doncs som-hi! Cap al cim del Sant Jeroni. Si abans es veia com pujava el Dani, ara hi ha l’Albert que sembla que estigui fent un ràpel de cal Déu, però ja havíem quedat que feia poc més d’un parell de metres.

En plena acció!
En plena acció!

En aquest cim hi ha una antena que recull totes les que hi havia pels diferents cims i ara funciona de centre de comunicacions. Abans, però, es veu que havia estat una estació de funicular.

El Mirador del Moro és el segon cim més alt de Montserrat, amb 1197 m. Just al davant, el Moro.
El Mirador del Moro és el segon cim més alt de Montserrat, amb 1197 m. Just al davant, el Moro.

El camí pel qual es baixa de l’Albarda Castellana surt a un camí més ample que, en pocs segons, ens adonarem que és com entrar en una autovia degut a la gent que hi ha i també al fet que el camí està més “preparat”.  És com una petita decepció trobar-se que està gairebé tot asfaltat i que la pujada al cim es fa per escales!

Aquestes escales vénen des del Monestir de Montserrat. Déu n'hi do!
Aquestes escales vénen des del Monestir de Montserrat. Déu n’hi do!

Mentre anem ascendint anem badant, és clar.

L'Albarda Castellana, des d'on venim.
L’Albarda Castellana, des d’on venim.
Goita-la!
Goita-la!

Després de tanta escala s’agraeix tenir el cim a tocar.

Hem fet el cim! Sant Jeroni, 1236 m. Cim més alt de Montserrat i sostre comarcal tant de l'Anoia com del Bages.
Hem fet el cim! Sant Jeroni, 1236 m. Cim més alt de Montserrat i sostre comarcal tant de l’Anoia com del Bages.
Caram Dani, quin posat més transcendent.
Caram Dani, quin posat més transcendent.

Ara sí, des del punt més alt del massís de Montserrat s’estén la plana al seu voltant.

La gran plana.
La gran plana.

Portem 3 hores caminant, fa sol i tenim gana perquè encara no hem esmorzat. En ocasions el cim permet fer un mos mentre contemples el paisatge, però en aquest cas la millor opció és baixar fins a l’ermita de Sant Jeroni, buscar una bona ombra i anar per feina. A més, avui hi ha força calitja que no permet tenir gaire bona visibilitat. Dit i fet.

L'ermita de Sant Jeroni.
L’ermita de Sant Jeroni.

No ens entretenim gaire perquè encara hem de fer un bon tros de ruta. El camí es transforma en un túnel d’arbres que agraïm de veres, una protecció solar de les més eficaces.

Buscant un enquadrament.
Buscant un enquadrament.
Fugim del camí asfaltat i ens endinsem per un de gairebé paral·lel.
Fugim del camí asfaltat i ens endinsem per un de gairebé paral·lel.

37

Tota l’estona estem seguint un camí que segueix el Torrent de Santa Maria, una passejada agradable. En arribar al pla dels Ocells ens desviem a la dreta seguint les indicacions per anar al Monestir de Montserrat.

El pla dels Ocells és també una cruïlla de camins. Nosaltres cap al Monestir.
El pla dels Ocells és també una cruïlla de camins. Nosaltres cap al Monestir.

Aquesta ruta també se li diu la ruta de les ermites perquè amb petites desviacions es van visitant. Nosaltres, en aquesta ocasió ens ho saltem, però ho deixem per a una altra excursió.

39

Ben curiós és el que es coneix com a Pas dels Francesos: un lloc ben estret.

El Dani baixant pel Pas dels Francesos.
El Dani baixant pel Pas dels Francesos.

La consciència que el Monestir és ben a prop hi és, tot i que la constatació del fet és sempre molt millor. El Monestir entre la natura és una imatge bella per ella mateixa.

El Monestir de Monserrat.
El Monestir de Monserrat.

La felicitat de ser al Monestir es pot descriure amb moltes paraules, omplir-les de música o sentir l’esperit místic de l’ocasió. Doncs això, una espècie de mística ens omple el cor de joia…

Un premi ben merescut!
Un premi ben merescut!

… i com que l’espiritualitat ens inunda per tot arreu, hem de repetir.

Sefie obligada.
Sefie obligada.

El cert és que portem molta estona caminant amb la verticalitat del sol al migdia i cal omplir el dipòsit i refer-nos una mica. Ara ja tornem a estar “on fire”, mai millor dit, i continuem el camí de tornada cap a Santa Cecília.

Ens dirigim a la sortida del Monestir i agafem el camí dels Degotalls. Una pista ampla plena de reconeixements a diferents personalitats, verges i sants… que va paral·lela a la carretera en direcció cap al Bruc.

A Pep Ventura, impulsor de la Sardana.
A Pep Ventura, impulsor de la Sardana.

El dia és molt assolellat però no hi ha gaire bona visibilitat. Tot i així, com que estem a una certa alçada contemplem la plana i la sempre inconfusible silueta de la Mola.

45

La Mola i la punxa de l'ermita de Sant Llorenç del Munt.
La Mola i la punxa de l’ermita de Sant Llorenç del Munt.

Hem d’estar atents perquè un cartell a mà dreta ens desvia cap a la carretera. El darrer tram el fem per voral de la carretera només amb l’estímul de ser aviat al punt inicial i així donar per acabada la ruta.

Abans de marxar, però, una visita a Santa Cecília és el colofó d’un gran dia per Montserrat.

L'església és del segle XI, amb típica planta basilical de tres naus i absis semicirculars. Decoració llombarda amb arcuacions cegues i lesenes.
L’església és del segle XI, amb típica planta basilical de tres naus i absis semicirculars. Decoració llombarda amb arcuacions cegues i lesenes.
La façana.
La façana.
Arcs que pertanyen al claustre que hi va haver.
Arcs que perviuen com a restes del claustre.