MAPA I PERFIL
CRÒNICA DE LA RUTA
Travessem Sant Vicenç de Montalt per agafar el carrer del Rocar que no deixem fins arribar al final de la part asfaltada. Allí deixem el cotxe i ens disposem a començar la ruta.
En aquesta ocasió l’expedició som el Xavier i l’Albert que hem matinat una mica per no fondre’ns en el sol de finals de juny.
En deixar el cotxe agafem la pista de Can Montalt i a uns 300 metres l’abandonem per continuar per un senderol difícil de veure. Ens perdem una mica fins que finalment el trobem. Un arbre jaent tampoc ajuda, però tot i així, acabem trobant el sender.
Els dos camins se separen un tram, però poc després es tornen a retrobar passant pels Pins d’en Pere fins arribar a la Plaça dels Tions. En aquesta cruïlla de camins, agafem el de l’esquerra del tot i continuem per una pista ampla fins arribar a una tanca.
La tanca impedeix que prosseguim per la pista i hem de desviar-nos per la dreta en un senderol que travessa el bosc per, més endavant, enllaçar amb una altra pista.
Anem a buscar el camí de la Ferradura que ens ha de portar cap al cim.
Continuem la ruta per la pista, però de tant en tant trobem alguna drecera a la qual ens acollim. El camí, sempre força suau, aquí comença a pujar una mica més, però sense exigir massa al cos. Paga la pena aturar-se quan s’obre alguna finestra a la vall.
En arribar al camí de la Pedra de la Ferradura el nivell de pujada s’aplana una mica fins arribar al Coll de la Ferradura. Allí, després d’uns metres de pista, busquem una desviació per un caminoi que s’enfila fins al cim.
El camí és ben empinat i aquí sí que hem d’esforçar-nos una mica més per anar guanyant alçada. Tot i així, en uns 200 m. haurem assolit el cim.
Per fi arribem al cim i contemplem les vistes que ens regala. Com en molt altres cims, aquest també acull pessebres que en aquest cas no he fotografiat.
Del cim davallem pel mateix camí durant un kilòmetre aproximadament. En aquest punt s’arriba a la pista que també seguim, però aquest cop en direcció a l’esquerra. El camí permet relaxar-nos i xerrar tranquil·lament, tant que ens passem la desviació de mà esquerra i regalem a la ruta uns 300 m. Fa una mica de ràbia, sobretot perquè els metres que hem de tornar a enrere fan pujada!
Aquest trencall ens allunya del Rial d’en Curt per acostar-nos a la Riera de Torrentbò que seguim durant un tram i deixem a l’alçada de la Font Freda per continuar per una pista. Aquesta pista abandona la baixada per planejar una estona amb un fals pla. Novament, gairebé ens passem de llarg la desviació que toca seguir.
ravessem les planes de l’Oliva i d’en Ferran i topem amb la mateixa pista que de l’inici, tot i que ara en comptes de seguir per la mateixa continuem per la que passa per la Caseta d’en Cabot.
De seguida, però, arribem a la primera desviació en la que ens vam perdre buscant el camí i, des d’allà, pel camí de Can Montalt ja no ens aturem fins arribar al cotxe.
