MAPA I PERFIL
CRÒNICA DE LA RUTA
Des de Breda surt la GI-552 fins al Coll de n’Orri, on deixem el cotxe per començar la ruta d’avui.
Travessem la carretera i seguim pocs metres fins que la deixem amb un trencall a mà esquerra on s’agafa un camí que passa per davant d’una bassa d’aigua.
El camí planeja fins que arriba a una bifurcació, de la qual continuem pel camí del mig. És a partir d’aquest moment que comença una lleugera, gairebé imperceptible, pujada que ens va fent agafar metres a poc a poc.
La passejada transcorre a cobert del sol que encara no es mostra amb tot el seu poder, i per àmplies pistes que ens deixen xerrar sense parar gaire atenció on trepitgem. Aviat travessem la carretera i hem de fer un petit esforç per incorporar-nos novament al camí.
Després de fer alguna ziga-zaga ens topem amb les primeres senyals que marquen el camí a seguir fins el cim. Ja no les deixarem.
Passem pel Pla de la Talavera des d’on ja veiem el Castell que.. no pot ser!! Una grua!! Doncs sí, ara ja sabem que s’hi està fent alguna remodelació i que la imatge sempre encisadora d’una fortalesa ben conservada queda tacada per la grua. Què hi farem!
Passat el pla, les senyals continuen guiant-nos i el castell cada vegada es veu més a prop, gairebé a tocar. Com sempre, algunes curiositats
Abans d’entrar pròpiament en el turó, el terreny ja s’eleva una mica més i el desnivell, sense ser agressiu, es fa una mica més exigent, no gaire, però. Els arbres, potser empesos per la calor sufocant d’aquests dies, s’han desprès de llur roba i se’ns presenten alliberats de tronc, impúdics, davant la nostra mirada incrèdula.
Ara sí, toca fer el darrer esforç abans no arribem al Castell de Montsoriu, situat al Turó que li aporta el nom. Com si fos en una plaça, on podem seguir dues pistes, el camí les defuig i s’arrenca pel mig del bosc fins que assolim el nostre destí.
El Castell de Montsoriu és una fortalesa d’estil gòtic que va ser palau residencial dels comtes de Cabrera. Si voleu una mica d’història aquí la podeu trobar.
Abans d’abandonar definitivament el Castell hem d’adreçar-nos a la Torre de les Bruixes, una edificació que estava integrada en el propi castell i que tenia la funció de torre de guàrdia o vigilància.
Emprenem la baixa i refem les passes fins arribar a la plaça anterior. En aquests moments sí que estem decidits a agafar una de les pistes, la de la dreta. A banda d’anar perdent alçada molt paulatinament, aquesta pista funciona com una circumval·lació que envolta el Turó de Montsoriu, fins que arribem a una bifurcació on hi ha dues pistes a seguir. Doncs una altra vegada no n’agafem cap de les dues, sinó que en un gir a la dreta de molt pocs graus surt un camí.
Mig kilòmetre més i tornem a fer un altre gir de certa brusquedat, aquest cop cap a l’esquerra amb una paella de
Del camí tornem a sortir a una pista ampla que va cap al Coll de Castellar. Travessem la carretera i fem un petit tram fins que en sortim de seguida i seguim força estona per aquesta pista. En un dels revolts, també força pronunciat, s’amaga vergonyosa les restes de Can Baldin. Gairebé no es veuen.
Baixem pel Sot de Comafosca fins arribar a una casa que sembla que estan fent nova. Allí ens emboliquem una mica, doncs abans hi ha d’haver una desviació per evitar-la i retrobar el camí.
En algun moment del trajecte, ara ja feixuc per la calor, hem mirat enrere per veure d’on veníem.
Encara ens queda una mica fins arribar al cotxe. La ruta ens aboca de nou a la carretera d’Arbúcies per on haurem de fer gairebé un km a ple sol per finalitzar l’excursió de nou al Coll de n’Orri.
