MAPA I PERFIL
CRÒNICA DE LA RUTA
Des de la carretera N-621, uns kilòmetres abans d’arribar a Riaño, a mà dreta la carretera LE-3719 condueix a la població de Carande, des d’on surt la ruta que fem avui. És una ruta ideal per fer amb la família i rep el nom de Ruta Mitológica de Carande perquè…. bé, ja ho anirem veient. Això no obstant, aquesta ruta sempre s’ha conegut com la Senda del Hayedo, en les muntanyes de Riaño i Mampodre.
Avui l’expedició la formem una bona colla! Deixem el cotxe en el pàrquing habilitat abans d’arribar al poble i iniciem l’excursió per la Calle Solascasas, que esdevindrà una pista per endinsar-se en la natura.
A pocs metres de començar ja ens n’adonem que el Marc Jr. buscarà sempre una alternativa més atractiva per on passar.
En arribar a la font, encara en els encontorns de Carande, el camí es desvia a l’esquerra cap a la Collada de la Carrizosa. És totalment pla i transcorre per una pista ampla amb vistes contínues al pantà de Riaño. Topem amb un pas que té una tanca i un d’aquells que en el sòl hi ha unes barres rodones que es mouen i deixen veure el que hi ha sota, i que és per a què no hi passin les vaques (i que dubtem alguns humans!).
En el costat esquerre de la pista, hi ha una estructura destinada sembla ser al bestiar. És una manera de retenir-lo fins a l’ús que se’n vol donar, segurament per al seu transport.
A un kilòmetre i mig aproximadament, s’abandona la pista a l’alçada del rètol que indica per on contínua la ruta per un petita pujada. El camí segueix planer mentre s’endinsa cap al bosc. Passem pel costat d’un grup de vaques i cavalls aliens a la nostra marxa.
Enmig del camí, un arbre amb un gran aixopluc estira les seves branques per donar cobertura a tot aquell que la necessiti.
Aviat la llum dóna pas a la penombra, la qual és molt ben rebuda ja que ens protegeix del sol que comença a fer-se una mica pesat. A l’entrada, un ramat de cavalls veu alterada la seva tranquil·litat per la nostra presència, tot i que no es mostren massa molestos i denoten estar força acostumats a la presència humana. Intentem no envair el seu espai, bé… hi ha qui no se’n pot estar J.
I vet aquí que trobem el primer testimoni de per què a aquesta ruta se l’anomena la “Ruta mitològica”. Ens topem amb la Vieya’l Monte i l’explicació de qui és. Com es pot observar, el nom està en la llengua de la zona, malauradament en desús, comuna en la part del nord de León i també d’Astúries: el bable.
Continuem pel bosc, amb un rierol que anirem entrecreuant pel Cueto de Valdecolina fins que arribem al segon personatge mitològic de la ruta: el Trasgu!
A partir d’aquí una forta pujada ens traurà de la zona de confort en la que ens trobàvem. Cadascú al seu ritme anem assolint la Collada de Riosol.
Planegem una estona mentre els ulls se’ns en van cap a una roca amb forma de cresta, tan bella com seductora per pujar-la, tot i que cadascú ha de mesurar molt bé per quina cara ho faria. Avui no està dintre del nostre propòsit, així que seguim fins arribar a una pista que continuem per la dreta i que inicia una suau pujada.
El Marc i l’Albert s’han quedat una mica enrere embadalits pels paisatges. Veuen el grup força lluny i despitat, sobretot perquè passen de llarg el desviament al tercer personatge mitològic que nosaltres sí que visitem: la Mora.
Pràcticament sense distància un de l’altre, ja topem amb el darrer personatge, ben bé als vorells del camí. És el Diañe:
A molts pocs metres, el camí passa pel Mirador El Reñuberu, punt més àlgid de la ruta amb unes vistes espectaculars del pantà de Riaño i del poble mateix.
A partir d’aquí, ja només queda retornar a Carande per la pista, travessar una altra tanca i recórrer els pocs carrers per finalitzar la ruta al punt d’inici. A veure, no ben bé, ja que el final de ruta el fem al bar de Carande, com s’ha d’acabar una excursió així!
