mapa i perfil
CRÒNICA DE LA RUTA
Des de Sant Esteve de Palautordera surt una pista asfaltada cap als Refugis del Montseny que segueixo fins que s’acaba l’asfalt, coincidint en un encreuament de tres camins. Aquí mateix deixo el cotxe.
En començar a caminar, de seguida es passa per la Masia de Can Planell, situada a la dreta segons es va pujant. Una mica més amunt, cal abandonar la pista i agafar-ne una altra a mà dreta.
En aquests primers trams, queda palesa la sequera que s’està evidenciant aquest any, que en ple mes d’octubre els paratges són més afins als estiuencs que als de la pròpia estació. Mentrestant, el turó Saperera es va quedant a l’esquerra.
El camí surt a una carretera que creuem per agafar un sender ben estret que s’introdueix al bell mig d’un alzinar, en forta pujada.
De tant en tant, el camí s’obre i deixa entreveure a la dreta el cim del Turó de l’Home , consumat ja l’any passat.
De retorn a la pista, i després d’un revolt, apareix el que s’anomena l’Alzina rodona, un exemplar ben imponent.
Aquesta mateixa pista ha de conduir a l’ermita de Sant Elies que emergeix en una esplanada tan verda com bella. El contrast del blanc de l’ermita amb la verdor del paratge destaca encara més la singularitat de l’edificació, amb campanar d’espadanya. Al costat de l’ermita, hi ha el que sembla un forn.
Em crida l’atenció la pedra central de l’arc de la porta, la dovella. Si bé la qualitat de l’artesà era ben modesta, no deixa de ser testimoni del passat, tot i que no m’atreviria a ubicar-la a l’edat mitjana.
El cim del Turó de Sant Elies es troba pel davant de l’ermita, travessant de nou l’esplanada. En un tres i no res es corona.
Per darrera l’ermita es baixa per entre un bosc fins al Collet de Sant Elies. Abans d’abandonar l’ermita, li dono una darrera ullada per gaudir del seu absis.
Al Collet de Sant Elies, des d’una pista es trenca a mà dreta cap al bosc, novament. Unes fites i unes marques verdes als arbres apercebran l’excursionista que està pel bon camí.
Una altra vegada toca pujar i esbufegar per l’esforç. Es va guanyant alçada i es va prenent distància gairebé imperceptiblement. Arribats en un dels primers clars torno a donar una mirada per veure el que deixo enrere.
Aviat s’assoleix el coll de la Cova. En aquest punt i guiat per un petit indicador vaig a buscar la cova a la qual es refereix el topònim. Un cop trobada la cova, no puc sinó que contenir un xic de decepció.
Des del Coll de la Cova fins el Turó del Samont no queda gaire, però abans cal travessar el Turó de Prat Fondo.
El cim és a tocar, i un cop que hi sóc, les vistes dels voltants m’ofereixen el millor espectacle de la natura.
Ja només queda el Sui, els cim més alt dels tres que avui faig. Fa dies que no surto i les cames m’avisen que encara queda la tornada. No els hi faig cas. Segueixo pel Coll dels Pous d’en Bessa i el Coll del Roure Gros.
La bandera anuncia que queda un darrer esforç per coronar-lo. A per ella!
Un cop al cim, una nova perspectiva recorre les muntanyes del voltant.
La tornada la faig resseguint les passes ja donades fins al Collet dels Pous d’en Bessa. Un cop allí, un trencall a mà dreta inicia una llarga i empinada davallada fins al Coll de Palestrins.
No té res a veure, però aquest nom m’ha recordat el Kyrie eleison de la Missa Papae Marcelli, de Giovanni Pierluigi Palestrina. Ja m’ho imagino: un racó en la muntanya amb la remor del vent amb i les fulles amb aquesta música. Impressionant!
En el Coll de Palestrins hi ha una bassa d’aigua. He de dir que moltes de les fonts estan seques. La ruta és força llarga i la previsió d’aigua és molt important. Aquesta vegada he fet curt i vaig buscant fonts que, de moment, no en trobo. L’aigua que tinc l’he de racionar.
El camí de tornada se m’està fent llarg, tot i que transcorre per pista gairebé tota. De sobte em trobo amb una petita serp que, després de mirar-la bé, dedueixo que està morta perquè no es mou en absolut.
Encara falta una mica per arribar al punt inicial, tot i que no deu quedar massa ja que el cim del Sant Elies se’m presenta des d’un altre angle.
Per fi una font amb un bon raig! No la desaprofito. El rajolí que em quedava al pot ja no l’he de reservar. Omplo fins dalt i bec amb necessitat, com feia molt temps que no em passava. Una inscripció resa que no té garantia sanitària, però ho passo per alt i bec i em rento repetidament. El camí que em resta fins al cotxe no se’m farà tan pesat.
El pas per la masia de Can Planell anuncia ja la proximitat del final.
