mapa i perfil
CRÒNICA DE LA RUTA
En arribar a Tivissa deixo el cotxe a l’alçada dels Bombers. He hagut de matinar força des de Molins de Rei, però abans de les 8 del matí ja estic caminant per la muntanya.
Molt a prop hi ha unes indicacions que assenyalen la ruta GR7, cap a Sant Blai; la segueixo.
S’agafa un camí que surt del poble i l’envolta per la muntanya. Les vistes de les muntanyes de Tivissa són precioses, i en aquesta primera hora del matí el sol no toca i es puja prou agradablement.
Abans d’arribar a la pista asfaltada que porta de Tivissa a Sant Blai, el camí remunta cap amunt. Segueixo, doncs, per la muntanya i el sender abandonant el GR7.
En un tram no gaire senyalitzat, s’intueix prou bé el camí. Es passa per unes lloses i el desnivell en aquest punt és ben fort, fins arribar a un coll. Des d’aquí es careneja tota la Roca Verdura, amb vistes a lo Grau i a la Tossa.
Una primera aproximació sembla que arriba al cim, però cal seguir fins l’altre cim que té una bandera senyera. Des d’aquest punt, el domini visual de Tivissa i els voltants és espectacular.
Els descens del cim de la Roca Verdura es fa per un corriol que després mor en una pista. La direcció que prenc és cap a una antena que veig des del cim, però a la que no he d’arribar. En seguir la pista que rep el nom de camí de la Llena, s’arriba a un punt en què hi ha unes imatges de les muntanyes de la contrada en un panell.
Més endavant, deixant a l’esquerra l’antena, hi ha una cruïlla amb diferents camins que no agafo perquè cal endinsar-se en ple bosc per seguir un camí que pren un suau ascens i que envolta la muntanya.
En els límits del bosc el camí serpenteja a la vora d’unes terrasses, gairebé planejant, fins arribar a un vèrtex just a sota de dues roques agullades que reben el nom del Gegant i la Geganta. A partir d’aquí, l’ascensió es fa més evident i directa.
A dalt ja, només falta culminar la pujada amb el cim.
La davallada es fa en direcció a la Roca del Migdia. És un cim que està a tocar, però que avui, per raons de temps i cites posteriors, he de deixar de banda. Per tant, el sender que continua cap allà cal deixar-lo a mà dreta i continuar-lo pel bosc.
És un descens llarg que porta fins al coll de Montnegret i on s’agafa la pista que porta a Sant Blai.
Només cal seguir les indicacions cap a Tivissa per arribar al punt on inicialment he fet l’ascens fins a la Roca Verdura.
La travessia pel bosc té una referència més endavant que són unes ruïnes, just una mica abans de troba la pista que porta a l’ermita de Sant Blai, que no vaig a visitar.
Després de passar la Font de Sant Blai, segueixo en direcció oposada a l’ermita per la carretera que du a Tivissa. Cal estar atents per agafar el desviament a la dreta pel qual he començat a pujar en l’inici de l’excursió i no passar-se … com jo. En breu s’arriba a destí.
