MAPA I PERFIL
CRÒNICA DE LA RUTA
Després d’un parell d’hores de fer una mica de bricolatge a la caseta d’Envall, ens queda temps de fer una petita excursió al Domen.
El matí és assolellat i potser patirem una mica de calor. Des del llogaret d’Envall surt un tirany costerut que passa darrere del dipòsit. El camí transcorre a l’esquerra del serrat de la Cabaneta i, afortunadament, gairebé tot per bosc, fet que ens alleuja molt la calor mentre pugem.
En un punt el camí conflueix amb el barranc de les Comes, que baixa prou sec tot i les pluges que han caigut aquests dies.
Seguim pel camí que no té cap tipus de pèrdua, doncs ens ha de conduir directes cap al Dolmen. Des del barranc, sembla que el pendent és més pronunciat, sobretot en alguns trams, i la direcció del recorregut va torçant-se cap a la dreta, tot per bosc. Al final, en els darrers instants, les clarianes anuncien una esplanada en la qual emergeix el Domen. Ja hi hem arribat!
Entre les muntanyes del fons hi ha una silueta particular que sempre crida l’atenció. No sé com es diu, però no hi ha problema perquè tinc l’aplicació de Peak Lens que et diu el nom de les muntanyes que estan al voltant. Així, el pic en qüestió (i que un dia voldria cimar) es diu l’Avegoda d’Adons, de 1839 m.), a la Serra de Sant Gervàs.ç
Ens entretenim una estona al dolmen i, tot seguit, desfem les nostres passes per retornar cap a Envall. Pel camí, es veu alguna de les cases del poblet. Cal dir que fa dues dècades només hi havia una casa dempeus. Avui, juntament amb el Refugi de Casa Bigodé, Envall compta amb cinc cases i dues més de projectades.
El temps a Envall passa molt lentament, però la voluntat dels seus veïns lluita per reviure un indret en el qual hi torna la vida.
