MAPA I PERFIL
CRÒNICA DE LA RUTA
Matí fred i dia clar. Partim des de la localitat de Montblanquet on hem deixat el cotxe en una esplanada a l’entrada del poble. Avui l’expedició la formem el Xavier, el Francesc i l’Albert, que prenem el camí del Tallat per iniciar la ruta.
De seguida trobem el primer enforcall on prendrem l’opció de l’esquerra. Anem en direcció al Santuari del Tallat i en paral·lel al Clot de la Creu amb un ascens molt lleu que ens fa guanyar alçada sense gairebé adonar-nos-en. Aviat trobem una marca del GR175 amb la icona de la ruta del Cister.
No deixem el camí tot i trobar trencalls a una banda i l’altra. Mentre caminem, a la nostra dreta tenim el Bosc del camí del Tallat. La pujada ara es fa una mica més pronunciada en la mesura que ens apropem al Santuari.
Passem el Pla dels Tallats i el camí acaba en una pista asfaltada que du directament al Santuari del Tallat, al que arribem de seguida. Ens hi estem una estona visitant-lo. Tot està molt reconstruït i amb molta feina per fer. Es pot endevinar una mica l’estructura que tenia i observar la fusta tallada en l’interior de l’església.
Per continuar amb la ruta, ara toca baixar del Santuari del Tallat en un pendent pel mig del bosc força pronunciat que ha de morir en uns camps sembrats al Pla de les Monges. Abans, però, ens fem un embolic pel mig del bosc fins que n’aconseguim sortir. Coses del directe.
Des dels camps que resseguim per la vora mirant de no malmetre el treball de pagès, deixem enrere la vista a dalt del Santuari, fins que arribem la pista per on hem de prosseguir.
A pocs metres abandonem la pista principal per agafar un trencall a mà esquerra per l’anomenada la Carrerada en direcció al Cap del Coll. En arribar hi ha un mirador amb la imatge de la Serra de Miramar i les Muntanyes de Prades que tenim just davant nostre, identificant-les amb el seu perfil. En la Serra de Miramar localitzem dos cims que vam fer no fa gaire: el Tossal Gros de Miramar i la Cogulla.
Continuem, ara ja sí, en direcció al cim del Tossal Gros de Vallbona. Abans, però, encara ens haurem de tornar a fer un embolic en la ruta a seguir. Mentre caminem i xerrem de la vida, se’ns passa per alt que hem d’agafar un atall (sí, sí, popularment conegut com drecera, però m’ha fet gràcia posar-ho perquè és ben vàlid en català). Una mica més endavant ens n’adonem i girem cua… i quan portàvem uns bons metres ens tornem a adonar que el camí que havíem agafat per error ens portava al mateix punt, només que fent més volta. Sigui com sigui, al final redrecem el rumb. En arribar a una esplanada el camí ofereix dues alternatives, tot i que la que porta al cim és la de l’esquerra. L’agafem.
Planegem mig kilòmetre, aproximadament, fins que hi ha un trencall a mà dreta que puja al cim. Aquesta vegada no ens l’hem passat. El primer tram és costerut de mena, però de seguida se suavitza fins assolir el cim. Aprofitem per esmorzar un poc i gaudir de les vistes en un dia molt clar i assolellat.
Feta la pausa, i gaudida, ens disposem a baixar. La davallada la fem bosc a través on no està gens clar el camí a seguir. A més, hi ha arbres caiguts que dificulten la localització del sender. Tot i així, no és difícil arribar a la pista on ens rep un gegant aspat i grafitejat, del que en Francesc s’enamora irremeiablement fins al punt d’abraçar-lo tant com pot.
Girem la vista enrere per albirar el cim que hem fet. Impossible, queda dissimulat pel bosc i vigilat pel gegant aspat. El camí continua pel Pla Baldric que conté el Parc Eòlic de la Serra del Tallat, pel PR-C58. Més endavant, agafem la pista gran que ja ens ha de conduir fins a Montblanquet travessant l’Obac de la Font Vella.
