MAPA I PERFIL
CRÒNICA DE LA RUTA
Avui l’expedició de la ruta està completada per l’Ana Flor, el Nacho, el David i l’Albert. De bon matí, amb la frescor de la muntanya lleonesa, cal una mica d’abric.
L’inici de la ruta cal anar a buscar-lo a la zona de “los valles” de la població de Sabero (León). Tot just creuant la carretera CL-626 que va paral·lela al riu Horcado, ja es veu el cartell que anuncia el nom de la ruta i la distància a recórrer. S’ha de salvar una tanca de fusta, on el pas es troba en un dels laterals.
De seguida s’arriba a la Fuente Llaneces, situada en un espai ombrívol i refrescant.
Una mica més endavant es deixa la pista per un camí que surt a l’esquerra, on el desnivell és més pronunciat. Nosaltres seguir cap al Mirador “El Castro”.
A mitja pujada, aproximadament, hi ha un arbre que proporciona una bona ombra i que convida a fer un petit descans en l’ascens. Val a dir que aquest descans potser és una mica d’hora per fer-lo, però hi ha bones vistes i potser es podria considerar com el primer mirador.
Gairebé a dalt de tot s’arriba al Mirador “El Castro” amb una alçada d’uns 1091 m. Ja tenim el primer al sac.
Recuperem la ruta que ve marcada per guies amb els colors blanc i groc. Tota la ruta està molt ben senyalitzada i és gairebé impossible de perdre’s.
Hi ha un petit tram en què el camí es pot confondre i s’han intensificat els senyals amb unes marques vermelles que dirigeixen al segon mirador. És possible que s’hagi fet alguna cursa recentment i per això hi siguin.
El mirador de Vegamediana està força a prop. Està situat a uns 1048 m., sobre el “Lavadero de Vegamediana”. Tota la ruta transcorre per un entorn miner d’extracció de carbó. Aquest taller o “lavadero” tenia la funció de classificar el carbó i de rentar-lo, amb una capacitat de tractament de 100.000 tones anuals.
En el moment de seguir la ruta hi ha qui s’ho pren amb humor, com ha de ser!
El camí que seguim porta a una altra pista que agafem cap amunt, és a dir, cap a la dreta. I una mica més endavant trobem les indicacions per seguir cap al Mirador de Vegabarrio o per anar cap a Sabero. Evidentment, l’opció única per a nosaltres és completar la ruta.
En arribar al Mirador de Vegabarrio, sobre els 1060 m., les vistes són espectaculars perquè davant hi ha una paret sobre la qual també hi ha un altre mirador, el de “Los Rejos”. Aquest no entra dintre d’aquesta ruta circular que fem avui.
La distància entre aquest tercer mirador i el pròxim es veu alterada per un turó podríem dir de recent creació: és la “Escombrera”. Els “baldes” amb les restes del carbó es desplaçaven per cablejat i arribats en el punt concret deixaven anar aquestes restes formant, amb el pas del temps, aquesta petita muntanya. El mirador al qual ara ens dirigim es diu “El retorno”, precisament perquè els “baldes” des d’allí iniciaven el camí de retorn.
El camí baixa de forma pronunciada cap a la pista, envolta l’Escombrera per la part esquerra segons baixem i puja cap al Mirador “El Retorno”amb una forta pendent.
Gairebé a la parta més baixa sortim a una pista que agafem cap a l’esquerra. Al sòl es pot veure un dels cables que anaven per dalt cap al mirador “El Retorno” i portaven els “baldes”.
De seguida, a pocs metres, deixem la pista en un trencall ben senyalitzat a mà dreta, per on comença l’ascens cap al quart mirador. Aquest ascens és segurament el més dur de la ruta, però amb paciència i sense grans esforços es completa sense problemes.
En els inicis de l’ascens hi ha una petita formació rocosa que no em puc estar de pujar-hi a sobre.
Certament, la pujada ens fa esbufegar en algun tram tot i que també hi ha algun descans. En el tram central de pujada es veu la població de Cistierna i una gran roca que s’erigeix bella amb la forma d’un tall que invita a contemplar-la.
Ha costat, però ja som al Mirador “El Retorno”. Al balcó de la muntanya hi ha la primera estructura que rebia les vagonetes, i més en l’interior la segona en la qual el “balde” canviava de sentit per retornar. L’alçada és de 1105 m. i la de l’Escombrera que hem envoltat de 1056 m.
Ara l’Escombrera es veu des de l’altra part, amb el mirador de Vegabarrio inapreciable per la distància al davant i l’Escombrera al mig. En la part superior esquerra, Pico Moro i Pico Cerroso ens ensenyen les gepes que formen la curiosa imatge d’un dromedari.
Per darrera de la segona estructura continua la pista que ens ha de portar al següent mirador, el més allunyat de tots. Poc després de començar a baixar del Mirador “El Retorno”, una desviació a l’esquerra canvia la pista per un sender. Abans, però hi ha una imatge impagable de la Camperona al fons de tot, emmarcada per dues crestes ben pelades de la muntanya.
El camí transcorre gairebé pla, guanyant alçada molt suaument fins arribar a la cruïlla de camins entre tres possibilitats: pujada al Castillo de Aquilare, anar a Sabero pel camí per on anem, o bé trencar a l’esquerra i continuar cap al Mirador de las Ruedonas. Agafem aquesta darrera opció.
Després d’una baixada amb certa pendent, s’arriba al Mirador de las Ruedonas. Se li diu així per la forma de l’estructura metàl·lica que havia de suportar el cablejat que portava les vagonetes carregades de carbó segons sortia de la mina.
A punt de finalitzar ja la ruta, el camí ens porta novament a la Fuente Llaneces, en la que justament abeuraven algunes vaques instants abans de trobar-nos-les en el bosc.
Ja només queda travessar la carretera cap a Sabero i donar per acabada la ruta.
