MAPA I PERFIL
CRÒNICA DE LA RUTA
A les 9 del matí sortim des del barri de la Granja de molins de Rei l’Antonio, el David i jo. Hem quedat d’aquí una horeta a les Escletxes del Papiol amb la Maika, la Marta, l’Ana i l’Asun. Amb elles hi ha l’Helena, la Júlia i el Gerard, tots tres encara sense fer els 10 anys.
Darrere del CAP de les Sínies, hi ha un camí que passa per sota la carretera que surt de Molins. El temps és fred i els camps són ben gebrats.
L’agafem i ens encaminem cap a Can Rabella, masia que passem pel camí de sobre, és a dir, ens quedarà a mà dreta.
Seguim per aquesta pista fins que arribem a una altra de més ampla. Podem anar cap a l’esquerra i fer el camí més curt, però preferim voltejar una mica i continuar per la dreta. Farem unes ziga-zagues i pugem algunes pendents ben pronunciades que ens fan oblidar el fred per entrar plenament en calor.
Arribem a les Escletxes i ens reunim amb la resta de l’expedició.
Abans d’arribar a les Escletxes hi ha una font passada la qual hem de prendre el camí de la dreta que va cap al Puig Madrona, es diu avinguda Can Monmany. Ja no la perdem fins arribar a l’Ermita de la Salut, una petita joia construïda en època visigòtica i restaurada en ple romànic. A dintre, una talla de la mare de Déu ens sorprèn agradablement. A l’Ermita de la Salut parem uns 20 minuts per menjar una mica i prendre líquid.
Prosseguim la ruta justament per darrere de l’ermita. Un camí estret i pedregós s’enfila de forma ben pronunciada, tan que en força ocasions hem d’acabar grimpant una mica. La canalla respon molt bé, potser amb una mica d’ajuda. Aviat arribem una pista més gran que en pocs metres ens condueix al cim del Puig Madrona. Aprofitem per veure les magnífiques vistes que ens aporta l’altura, al fons la muntanya de Montserrat, i just al darrera el Tibidado. També veiem el Puig d’Olorda que vam pujar uns dies abans. Una sessió de fotos és l’avantsala del retorn.
El descens el fem per la pista ampla, sense baixar pel sender que estret i pedregós. Fem una volta força més gran, però el plaer de la passejada paga la pena. En arribar a l’Ermita de la Salut, desfem les passes que ens han dut cap a ella. L’expedició s’ha dividit en diferents grups, diverses converses però sempre les bones sensacions d’una matí fred, poc ventós i assolellat.
De seguida ens plantem a les Escletxes on hi ha els cotxes per portar la canalla a Molins. En canvi, han decidit tornar a peu amb nosaltres, la qual cosa és un clar indicador que demostra que estan gaudint de la passejada. Agafem un camí que hi ha tot just davant del cartell de les Escletxes i que en algun tram petit acompanya un carrer asfaltat. El camí mor en una pista més ampla que arriba fins a Can Rabella,la deixa a mà esquerra i continua direcció Molins de Rei.
Tornem a passar per sota el carrer i ja arribem al barri de la Granja. En comptes de finalitzar a casa, avui farem uns refrescos a la Taverna del Somnis.
