MAPA I PERFIL
CRÒNICA DE LA RUTA
Iniciem la ruta des de casa i anem a buscar el carrer Jacint Verdaguer, tot enfilant-lo cap amunt. Només sortir del poble, a mà dreta hi ha una entrada al parc de Collserola que és la pista ampla que porta al Restaurant Can Tintorer. Ens hi endinsem amb la molèstia d’haver-se d’apartar de tant en tant perquè hi ha cotxes que segurament es dirigeixen a esmorzar al restaurant. Continuem fins gairebé arribar-hi. Just abans de trobar-nos-el, però, hi ha un trencall a mà dreta amb les indicacions que ens han de conduir al Puig d’Olorda. Aquest camí està barrat al trànsit de cotxes i és una mica més estret i sinuós, tot i que no és ni molt menys un sender. És un camí prou ample que ens ha de portar al que va des del Castell Ciuró a la Santa Creu d’Olorda.
En agafar aquesta altra via, l’ascensió és molt pronunciada i les nenes comencen a mostrar signes de cansament. Ja portem més de 4 km i el seu ritme és força lent, res que no es pugui superar esperonant-les. Aviat ens trobem amb la Masia de Can Ribes que amb les olors de la brasa gairebé ens fan perdre el nostre objectiu. Però no, perseverem i continuem ja sense pujar, planejant i fins i tot algun tram de baixada. Passem Can Portell i finalment arribem a la zona d’esbarjo de la Santa Creu d’Olorda.
Les nenes estan força cansades i de bones ganes es quedarien. Tot i així, no costa gaire convèncer-les i ens dirigim al darrer tram que ens separa del cim, a mà dreta. Un petit descuit mentre xerràvem ens despista del trencall també a mà dreta que inicia l’ascens definitiu. Això ens proporciona 200 metres extra de ruta que no calien, però bé, encara rai que han estat pocs. Amb el mòbil a la mà, els ensenyo el tram que falta i, mentre anem avançant, els fa gràcia veure com la petita fletxa del navegador es va movent en funció del nostre progrés. Així les tinc distretes durant una bona estona fins que també se’n cansen; això sí, ja veuen molt a prop la destinació final. Et voilà! Hem fet el cim! 8 km des que hem sortit de casa.
La baixada es fa gairebé sense esforç. En arribar a la zona d’esbarjo han vingut els pares de la Lucía, busquem taula en el restaurant i dinem com cal. Ens ho hem ben merescut, no? I que bona que està la cervesa en porró!
Les nenes es queden i baixen en cotxe a Molins, però l’Ana i jo baixem caminant fins al Castell Ciuró que ens observa apropar-nos amb la tristor que evoquen les ruïnes de temps antics. La resta de la ruta ja es fa per asfalt, pels carrers del poble. Aquest itinerari de tornada és 1,5 km més curt i un mica més pendent. El millor de fer rutes a prop de casa és que així que s’acaba de seguida bé la dutxa i el descans.
