MAPA I PERFIL
CRÒNICA DE LA RUTA
Començo aquesta crònica advertint que les imatges que es veuen a continuació lamentablement són molt dolentes, donat que la càmera del mòbil ha patit un petita desgràcia i només han sortit clares les fotos fetes en selfie. A ningú més que a mi li sap tant greu gaudir d’una experiència tan bonica com la de l’excursió d’avui sense poder recordar-la d’aquí un temps amb imatges clares i perfectes.
Aclarit aquest punt, molt important per mi, tot comença a Vallter 2000, al pàrquing superior per a cotxes, on hi ha la cafeteria.
Just per la dreta de la cafeteria surt la ruta en direcció a la Portella de Mentet. Els senyals del GR hi són presents, però compte! Aproximadament a mig kilòmetre de pujada, anava seguint un grup d’excursionistes que van agafar el camí cap al pla de Coma Ermanda, direcció la Portella de Morens. Doncs quan me’n vaig adonar que havia agafat una direcció equivocada, ja portava un bon tram de pujada. Fet i fet, entre anada i tornada vaig regalar mig kilòmetre a l’excursió. Què hi farem! Cal seguir el GR 76.
Un cop s’assoleix la Portella de Mentet, s’arriba al Pic de la Portella, on hi ha una creu. Vull fer un aclariment aquí, en aquest punt. Si s’agafa el mapa Topogràfic (ICGC) que proporciona wikiloc apareix com a Pic de la Dona. És un error del mapa! De la mateixa manera que el Pic de la Dona, segons aquest mateix mapa, és el Pic de Bacivers. Un altre error!! En canvi, si s’agafa el mapa OpenCycleMap que també proporciona el wikiloc, els noms dels pics consten correctament. Per contrasta-ho amb altres fonts, també he anat al Visor cartográfico de España que coincideix amb l’OpenCycleMap de wikiloc.
Per tant, el primer puig que s’assoleix des de la Portella de Mentet és el Pic de la Portella.
Inicialment, la pujada es suavitza una mica, però serà constant fins al Pic de la Dona, on hi bufa un vent molt fort que estarà present en tota la carena.
El camí evita pujar al Pic de Bacivers (anomenat Petit Bacivers) amb direcció al Puig d’Ombriaga amb la Torre del Trident que es veu mentre es careneja.
De seguida s’arriba al Coll de la Geganta. Tota aqueta ruta des de la Portella de Mentet és el recorregut de la línia fronterera entre els dos estats. Si continués amb aquesta línia pujaria al Pic de Bastiments de d’aquí, però en comptes de fer això agafo la variant que m’ha de portar al Pic de Prat de Bacivers passant per l’estany de Bacivers.
El camí des del Coll de la Geganta planeja amb un gairebé imperceptible descens fins arribar a l’estany de Bacivers. Des del Coll de la Geganta s’obre la visió a les dues vessants de la carena.
Des de l’estany de Bacivers comença una dura pujada fins al Pic de Prats de Bacivers. Des de l’estany trobarem el camí de pujada des d’una espècie de refugi i un monòlit vertical que reclama la seva atenció.
Costa arribar a dalt de tot, però a poc a poc i amb perseverança s’hi arriba. Una roca gran amb una forma triangular és la referència per girar i encarar la recta final que ens ha de dur al cim.
Per arribar al Pic de Bastiments el vent bufa més fort que mai. De vegades tens la sensació que se t’ha d’endur! Primer es perd una mica d’alçada baixant del Bacivers, per de seguida començar a pujar de nou. La pujada no és massa exigent, però el terreny pedregós en gairebé tot el tram dificulta una mica l’accés. I tot amenitzat amb el fort vent, clar!
Abans d’arribar al cim es troben una sèrie de petites fites escultòriques: un ganxo que alberga una roca que deu representar la serra, un esquí, i un piolet. Això no és el cim, és previ al cim.
El cim està a pocs metres passant pel pas del Bou, ben rocós, i una mica més enllà està la Creu de Bastiments. Cal dir que el punt àlgid és on es troba el punt geodèsic, a 2881 m., mentre que la Creus de Bastiments està a 2878 m.
La baixada és pronunciada i cal anar amb compte. Núvols amenaçadors em fan canviar el rumb i en comptes de tornar pel Coll de la Marrana torno cap al Coll de la Geganta. Mentre es baixa el camí és ben clar, però en arribar a la part més plana es difumina, tot i que el camí que va al Pic de la Dona és ben clar. Al Coll de la Geganta, agafo un sender que davalla definitivament pel Pla de la Regalíssia fins a l’estació d’esquí de Vallter 2000. No sé ben bé per què se li diu pla quan la baixada és força pronunciada.
