El Vulturó

MAPA I PERFIL

ENLLAÇ DE LA RUTA A WIKILOC

CRÒNICA DE LA RUTA

Sortida des del Coll de Jovell, on deixem el cotxe i comencem a ascendir ja fort des del principi.

En un primer tram seguim el GR, però de seguida el deixem i comencem a traçar una diagonal que haurà d’arribar a la carena del Cadí a l’alçada de la Canal del Baixader.

Però abans d’arribar-hi encara hem de fer tros, i amunt que toca pujar!

La boira està present en tot moment, i la temperatura és prou baixa com per què no pensem en treure’ns roba, tot i la pujada.

El recorregut és bastant incòmode perquè és molt pedregós, però de pujada rai!

A mesura que guanyem alçada i ens apropem a la carena sembla que tímidament el sol va mostrant-se, tot i la resistència per marxar dels núvols baixos.

Quan portem ja gairebé tres quarts de pujada abans d’arribar a la carena trobem una referència en la muntanya. Millor dit, dues de ben juntes: la Pedra i el Forat de Neu

Assolida la carena a l’alçada de la Canal del Baixer ja es divisa el Vulturó amagat per la boira que va i bé. Després d’uns quants intents, la boira se’n va i podem veure el cim anhelat.

Mentre ens dirigim al Puig de les Gralleres, els temps ens va despistant, tot i que tenim força clar que no hem de patir per la pluja.

Al Puig de les Gralleres ja portem unes tres hores de pujada i creiem que és el moment d’esmorzar abans de emprendre el darrer tram cap al Vulturó. Arrecerats del vent, ens hem ben guanyat una estona de descans.

Continuem, doncs, cap al Vulturó. Després d’estar pujant des de l’inici ara ens toca l’únic tram de descens. La veritat és que això de baixar per tornar a guanyar l’alçada perduda no agrada gaire, però l’orografia mana!

Les vistes al Vulturó són espectaculars i s’alternen ben clares amb moments de boira, com en gairebé tot el que portem de dia.

En arribar al Coll de la Baridana s’obre una finestra cap a la Cerdanya i les seves muntanyes que no podem contemplar, doncs la boira és tan espessa que impedeix albirar ni tan sols les siluetes de les muntanyes. Seguim cap a munt en una pujada gens menyspreable, amb paciència però saben ja que en pocs minuts haurem assolit el cim.

Darrera de la paret massissa hi ha el Vulturó. Per accedir-hi hi ha una queixalada que obre la porta a travessar-la. És per allà per on hi hem de passar.

Ja hi som! Un fort aire ens rep a dalt del cim. El Vulturó també es fa dir Puig de la Canal Baridana i és el cim més alt de la Serra del Cadí.

No ens hi estem gaire, doncs no podem gaudir de les vistes i tampoc és gaire agradable donada la situació meteorològica. A més, ens hem d’afanyar perquè hem trigat gairebé quatre hores en pujar, comptant l’aturada a esmorzar i ,tot i que les baixades són més ràpides, sabem que ens queda una bona estona fins arribar al punt d’inici.

El camí serà el mateix de pujada, és a dir, que gairebé refarem les passes donades. El primer que trobem una altra vegada és la Canal de la Baridana que, vés per on, en un moment passem de tenir boira a estar ben net.

Al Puig de les Gralleres finalitzem l’últim tram de pujada que farem avui, amb una petita grimpada per arribar-hi. A partir d’aquest moment, ja tot serà descens.

Sembla que la boira va desapareixent i ja podem contemplar l’espectable de la natura.

En comptes d’anar a buscar el camí per on hem vingut, tracem una alternativa paral·lela que va retallant distància a mesura que anem baixant. La vista ja és prou clara del descens que ens toca fer.

Abans d’entrar en la zona en què comença a haver-hi ja certa vegetació, ens prenem un descans. Embadalim amb la vista del Pedraforca i de la Serra del Cadí.

A partir d’aquí, la baixada contínua esdevé constant i sense treva. El terreny, rocallós i inestable, és un entrebanc que salva molt millor el Pere que l’Albert. Passem per una de les referències que havien de guiar-nos en la pujada, però que a dures penes vam poder veure a causa de la boira. Ara, els arbres secs, es mostren ben clars.

De tant en tant, una aturada per captar la bellesa de l’entorn és inevitable.

L’arribada al cotxe per part del Pere es produeix un quart d’hora abans que l’Albert. Realment, ha estat una baixada més dura de l’esperat, tot i que finalment l’objectiu ha estat assolit.