mapa i perfil
CRÒNICA DE LA RUTA
Al costat del Restaurant de Coll Formic hi ha un pàrquing on deixar el cotxe, però aquests dies està precintat i he hagut d’anar a un altre que hi ha més endavant, en direcció a Montseny. Des d’allí, un camí paral·lel a la carretera també arriba al punt inicial on uns graons comencen la ruta d’aquesta excursió que culmina el Matagalls.
En iniciar l’ascens, hi ha un monument commemoratiu dedicat a les víctimes liberals a mans dels carlins, en la tercera guerra carlina entre el 1872 i el 1876.
Els esglaons del principi es converteixen en un camí que voreja un bosc i que, més endavant, deixen pas a unes grans plaques de pissarra, que li’n diuen les Roques del Marquès.
Es va pujant per la Carena dels roures, nom que pren del bosc, i que finalitza al Turó d’en Bessa. Abans, el camí que porta al Matagalls es desvia a la dreta cap al Turó del Pla de la Barraca. Per no anar directament al cim, tinc la intenció de fer una volta per perllongar l’excursió, així que segueixo cap al turó d’en Bessa. La veritat és que potser és el tros de més desnivell.
En arribar al Turó d’en Bessa (1393 m.) hi ha una caseta i unes bones vistes.
Des d’allí surt un camí que enllaça amb el que va al Monestir de Sant Segimon.
Després de passar el sot de la Fagetana, a mà dreta hi ha la Font de Sant Miquel dels Sants. Quan hi ha tants Sants pel mig ja no me’n refio gaire 🙂
Una mica abans d’arribar al Monestir de Sant Segimon, hi ha un trencall a mà dreta que s’enfila per la muntanya. Deixem la pista, doncs, i agafem un sender que de vegades costa de seguir, cal estar atent a unes marques verdes que hi ha a les roques, de vegades en fites de fusta i de vegades pintades. De totes maneres, no hi ha pèrdua possible.
A mesura que es va pujant, la capella dels Barretons surt al pas de l’excursionista. Només desviar una mica la mirada també hi ha una vista del Monestir de Segimon. Una mica més a dalt el punt de vista dels mateixos indrets des d’un altre punt de vista.
Ara toca anar ascendint a poc a poc fins al cim del Matagalls durant uns 3 km. Entre el Turó de Sant Segimon i el Coll de Saprunera prenc unes fotos del que ofereix la natura.
El camí és força clar i els boscos van desapareixen a mesura que es guanya alçada, passant pel Pla dels Genebres.
Des del Coll de la Font, una mica més endavant, ja es veu el cim. Fins aquell moment, no l’he tingut a la vista en cap ocasió. És, per tant, una primera vista de l’objectiu.
El cim a tocar, ja només és qüestió de temps. En cap cas el desnivell és tan fort com la pujada al Turó d’en Bessa, si més no aquesta és la meva sensació. Ep! Que ja arribo!
La Creu del Matagalls em dóna la benvinguda, juntament amb la poesia de Jacint Verdaguer.
Els dos fragments que hi ha són del poema
LA CREU DE CATALUNYA
Catalans tots, de genollons en terra.
Mireu allí lo signe de la Creu,
com de la Pàtria en la més alta serra
eixampla avui los braços,
per acostar-la amb tots sos fills a Déu.
Eixampla més tes branques gegantines,
amb tes ales sopluja als catalans,
l’espanyola niuada i les veïnes;
abriga a tots los homes,
a tots la Creu de Crist nos fa germans.
Aprofito per esmorzar una mica, que ja toca,doncs són vora les 11 del matí. Tot i ser juliol, avui el dia no és massa calorós i s’hi està bé al cim. Fins i tot una mica d’aire fresquet és aprofitat per alguns per posar-se màniga llarga.
En el descens, cal anar amb compte on fica un el peu entre tanta pedra. Ara toca anar en direcció al Turó d’en Bessa, cap a Collformic.
Després del Turó de la Morera i del Turó Gros ve un petit pla que té uns inquilins ben tranquils.
Des del Turó del Pla de la Barraca faig una darrera mirada al Matagalls i un al Turó d’en Bessa.
La darrera baixada coincideix amb el bosc de roures que segueixo fins gairebé arribar al monument de la Creu dels Carlins. Agafo el camí cap a l’esquerra que em porta al punt inicial, el pàrquing on he deixat el cotxe.
