MAPA I PERFIL
CRÒNICA DE LA RUTA
A Rupit el cel es mostra amenaçador, amb núvols negres una mica llunyans que en qualsevol moment se’ns poden posar a sobre. L’Ana i jo fem un pacte: si encara som a prop i comença a ploure, per poc que sigui, fem mitja volta i tornem. A la motxilla tinc impermeables i l’excursió no presenta cap tipus de dificultat, per la qual cosa la podríem fer fins i tot amb algun plugim.
Sortim, doncs, del pàrking i agafem el carrer Sant Joan de Fàbregues que ens ha de treure del poble. De seguida ens aturem perquè hi ha una imatge del riu i del poble molt bonica que no podem deixar de pescar.
I encara abans d’abandonar aquest carrer, ens sobten la grandària d’unes carabasses que els falta no gaire temps per acabar de madurar.
Ara sí, al final del carrer, agafem un camí que s’introdueix en l’interior del bosc. És un camí de roca que va ascendint i que va travessant el bosc humit per les recents pluges que han anat caient aquests dies. Preciós.
En sortir d’aquest camí hem de travessar un prat que no ofereix cap senyal que ens ajudi a saber per on hem de seguir. Simplement el travessem fins que arribem a una pista més ampla que ens ha de dur al Mas Rajols. Les marques que hem de seguir són les vermelles i blanques del GR. Mentre continua la pujada ens tornem a endinsar en un altre bosc.
Quan ja tenim el Mas Rajols a la vista, s’abandona la pista per la qual es va i s’agafa un camí asfaltat a mà esquerra en pujada. Aquest camí, que torna a ser pista de seguida, ens ha de portar al Pla Boixer.
Fins arribar al Pla Boixer hi ha una mica més d’un kilòmetre. Durant el petit trajecte el camí se’ns obre a uns paisatges de la cinglera del Far.
Una cosa ens crida molt l’atenció, tant que finalment ens aturem. A banda i banda de la pista, però no en tots els trams, és clar, hi ha unes mores grandíssimes que, a més a més, estan molt dolces. N’agafem un bon grapat i ens les anem menjant mentre comentem que deu ser que és un camí no gaire sovintejat en els darrers dies, i deu ser ben cert perquè la pluja ha estat present. Vés per on, fins i tot estan del acabades de rentar!
Des del Pla Boixer treu el nas la Rocallarga que, veient com sobresurt, un endevina perquè se li diu així. Fem un zoom per aproximar-la.
I una altra sense zoom… 🙂
Decidim assaltar la Rocallarga camp a través, a sac, en línia recta. Cap a la dreta deixem les vaquetes tranquil·les pasturant.
Una gran roca té les senyals del GR, per tant, no som els únics que han decidit tirar pel dret. Jo, que sóc un gentilhome, aguanto el pedrot perquè pugui passar la bella dama sense perill que li caigui sobre.
Ja la tenim a sobre. Ara toca buscar per on pujar a través de la vegetació tan tancada.
Literalment, ens trobem a sota de la Rocallarga, ben mullats. No ha plogut pas, no, però tota la vegetació que tapa l’accés i envolta la part inferior de la Rocallarga està molla per les pluges recents. És estrany, la pujada no es fa gens pesada, suposo que és perquè contínuament ens estem aturant per veure per on hem de passar, ja que tot està ben tapat.
Finalment, mirant la Rocallarga, hi ha una petita canal a mà dreta que permet ascendir sense cap problema. Aviat ens plantem a dalt de tot.
L’Ana està absorta amb la contemplació del paisatge. El pantà de Susqueda es mostra tímid entre les muntanyes.
Les cingles de Pujolràs primer i les del Far després es troben a l’esquerra de les vistes.
Com sempre, quan som al cim d’alguna muntanya i hi ha vistes tan precioses, és millor abstenir-se de fer comentaris i simplement mostrar-les.
Deixem la Rocallarga i emprenem el camí de tornada cap a Rupit, però no pel mateix trajecte, és clar. Sortim i agafem un camí que s’obre a la dreta. Molt aviat hi ha anunciat la Bauma de Cortils que, evidentment, anem a veure encuriosits ja que només ens hem de desviar de la ruta uns pocs metres.
Si seguim el camí hem d’arribar al Collet de Rajols en el qual hi ha un cruïlla de camins. De totes les opcions que se’ns obren, agafem la que va cap al Mas el Perer. Abans, però, hi ha una aturada obligatòria perquè tornem a trobar-nos amb les mores, grosses com avellanes!
Des del Collet de Rajols ens adrecem al Perer. Hem de creuar un prat que pot portar alguna confusió, així que cal estar alerta i travessar-lo sencer però desviant-nos a poc a poc cap a la dreta fins arribar a un tancat. Sembla com una porta que canvia el paisatge de cop i volta, ja que ens endinsem en una fageda. La travessia és tan agradable que mai voldries que s’acabés.
Durant gairebé dos kilòmetres anem seguint el camí que davalla per la fageda. Davant nostre han passat unes bicicletes que, en alguns trams, no sé pas com han passat, tot i que la marca de les rodes delata que els ciclistes hi anaven a sobre. Els sons d’uns lladrucs sonen de tant en tant, sense saber-ne la procedència.
Quan deixem la fageda aviat apareix el Mas el Perer i, vés per on, ens surt a rebre el causant del rebombori . Un gos força prim i amb cara de pocs amics ens deu estar dient el nom del porc en el seu idioma. Surt a la pista i creua per davant nostre, sempre amenaçador. Em ve al cap allò de “perro ladrador, poco mordedor”.
Hem d’estar atents perquè un senyal en la paret de la primera edificació de l’esquerra ens treu del Mas. En desaparèixer el gos deixa de bordar… per fi! A les afores de la casa les vaques estan amb les seves coses tret d’una, que s’interessa per nosaltres. Com que som gent educada, corresponem a l’atenció i establim un breu diàleg per desitjar-nos un bon dia.
El camí ja no és tan bonic, però s’acosta l’hora de dinar i ja tenim ganes d’arribar. Els rierols sovintegen i els hem de salvar.
El camí surt al pla dels Felips des d’on hi ha una bona imatge de les cingles d’Aiats.
Passat el Soler, hi ha el mirador de la Palomera sobre el poble de Rupit des del qual es pot contemplar una vista esplèndida del poble.
I per acabar, l’Agullola de Rupit esperant que un dia vagi a visitar-la.
