La Cruz de Sahelices
Pujada a la Cruz de Sahelices, ruta força sovintejada però que trobem que el camí no està massa ben senyalitzat i amb mostres evidents que s’ha deixat de fer. Per nosaltres que no sigui!
Pujada a la Cruz de Sahelices, ruta força sovintejada però que trobem que el camí no està massa ben senyalitzat i amb mostres evidents que s’ha deixat de fer. Per nosaltres que no sigui!
Circular que comencem des de la Barata cap al cim de Castellsapera, continuem pel Turó de la Pola, el Montcau per acabar amb la Mola.
Pujar un cim al mes de juliol vol dir que has de matinar molt per acabar ben aviat i no acabar fos sota la calor del sol. L’aproximació en cotxe la faig fins a les pistes d’esquí del Port del Comte i a les 6:30 del matí començo a caminar direcció el Puig de les Morreres.
Diuen que assolir un cim té quelcom d’espiritual. Sigui així o no, en menys d’un kilòmetre vam ascendir uns 150 metres, una bona arrencada. Un bon esforç sempre enalteix la fita aconseguida.
El paisatge que es va obrint a mesura que t’apropes al Puigmal és espectacular. Com també és tot un luxe veure els isards ben a prop teu, tot i que a una distància prudencial.
Segueixo caminant i pocs metres més trobo una senyera ben alta i tres senyors que estan esmorzant, d’aquells que saben quines són les coses grans de la vida, justament les que són petites.
De camí al gorg del Colomer petit trobem que pel temps que portem caminant és molt probable que sigui el darrer gorg. Els nens comencen a despullar-se i s’hi fiquen de cos sencer. Quin fred!!
El cim l’assolirem per la banda contrària de la imatge que ens ha anat acompanyant. Bordegem el turó i emprenem els darrers metres, els més durs, per la vessant est que és la més amable.
El camí s’estreny força i serpenteja fins a arribar a un pla que esdevé una zona d’esbarjo. A mà dreta es divisa el Puig Cendrós al qual s’hi arriba en pocs minuts abandonant la pista principal i trencant per la dreta sobre un petit sender que puja fins al cim.