Puiggraciós
Els talls de les muntanyes m’impressionen, a la vora del camí només hi ha precipici en un tram gens menyspreable i, en ocasions, si m’apropo massa per mirar avall tinc sensacions de vertigen.
Els talls de les muntanyes m’impressionen, a la vora del camí només hi ha precipici en un tram gens menyspreable i, en ocasions, si m’apropo massa per mirar avall tinc sensacions de vertigen.
De la cruïlla de camins cal escollir la que et porta cap a l’ermita romànica de Sant Pere del Romaní. El camí comença amb un clar descens que continua quan agafo un trencall a mà dreta a uns 700 metres des de la cruïlla.
Aviat arribem una pista més gran que en pocs metres ens condueix al cim del Puig Madrona. Aprofitem per veure les magnífiques vistes que ens aporta l’altura, al fons la muntanya de Montserrat, i just al darrera el Tibidado.
Però no, perseverem i continuem ja sense pujar, planejant i fins i tot algun tram de baixada. Passem Can Portell i finalment arribem a la zona d’esbarjo de la Santa Creu d’Olorda.