Pic del Vent i Puig de la Creu
Segueixo caminant i pocs metres més trobo una senyera ben alta i tres senyors que estan esmorzant, d’aquells que saben quines són les coses grans de la vida, justament les que són petites.
Segueixo caminant i pocs metres més trobo una senyera ben alta i tres senyors que estan esmorzant, d’aquells que saben quines són les coses grans de la vida, justament les que són petites.
El camí s’estreny força i serpenteja fins a arribar a un pla que esdevé una zona d’esbarjo. A mà dreta es divisa el Puig Cendrós al qual s’hi arriba en pocs minuts abandonant la pista principal i trencant per la dreta sobre un petit sender que puja fins al cim.
Els talls de les muntanyes m’impressionen, a la vora del camí només hi ha precipici en un tram gens menyspreable i, en ocasions, si m’apropo massa per mirar avall tinc sensacions de vertigen.
Aviat arribem una pista més gran que en pocs metres ens condueix al cim del Puig Madrona. Aprofitem per veure les magnífiques vistes que ens aporta l’altura, al fons la muntanya de Montserrat, i just al darrera el Tibidado.
Però no, perseverem i continuem ja sense pujar, planejant i fins i tot algun tram de baixada. Passem Can Portell i finalment arribem a la zona d’esbarjo de la Santa Creu d’Olorda.