Tossal de la Creu

MAPA I PERFIL

ENLLAÇ A LA RUTA WIKILOC

CRÒNICA DE LA RUTA

Des de Torà, prenem la carretera LV-3005a i a un parell de km. deixem el cotxe. Allí mateix surt el camí que ens ha de portar a l’objectiu d’avui: el Tossal de la Creu.

Avui l’expedició la formem el Xavier i l’Albert. El camí d’inici és un sender marcat que planeja en el primer tram.

Quan encara no portem ni un km de ruta, comencem a pujar d’una forma més pronunciada havent de fer petites grimpades en algun tram rocallós. Res que no es pugui salvar fàcilment.

Arribem a Cal Verdaguer on som rebuts per tres gossos amb posat no gaire amistós. Afortunadament, el fet de no estar lligats ja indica que no s’abraonaran sobre ningú, tot i que són ben sorollosos. Des de Cal Verdaguer ja no anem per cap sender, sinó que ho fem per pista durant força estona.

En el primer encreuament que trobem des de Cal Verdaguer, seguim la nostra pista i no la deixem en una lleugera davallada imperceptible fins arribar al cap de pocs metres a una bifurcació en què agafem el camí de l’esquerra. Tot transcorre plàcidament i ja veiem a l’horitzó el Tossal al qual van dirigides les nostres passes.

En arribar al Collet, prenem la desviació a l’esquerra en una pista que té una senyalització de camí tancat i un pas amb cadena. La pista és molt terrosa i transcorre entre camps de conreu.

En abandonar la pista, voregem els camps de conreu per no passar-hi pel mig i trepitjar la terra sembrada. Passem per un rec eixut en un tram de recorregut curt i poc clar per acabar sortint de nou a una altra pista que ens porta fins al Soler.

Camí del Soler passem per un camp d’oliveres i de seguida, a l’alçada de la Masia, abandonem la pista per endinsar-nos a l’esquerra per un sender al qual haurem de parar força atenció a les fites que no sempre trobem. Ara ja toca pujar tota l’estona fins arribar al Tossal de la Creu. Mentre pugem ens anem aturant per capturar instantànies de les vistes que se’ns ofereix.

A dalt, ja en el Tossal, podem triar fer-nos la foto en dos punts: la Creu o el punt geodèsic. Triem la Creu per oficialitzar el cim, tot i que no és el punt més àlgid. Com que el temps és bo i hi ha zones de sol i d’ombra, aprofitem per esmorzar una mica.

La davallada des del cim no està gens clara. Seguim necessitant de les fites que ens han de guiar, tot i que no sempre les trobem i anem improvisant, una mica en funció del que ens guia el track que tenim descarregat. És el tram més empinat de tot el recorregut.

Aviat arribem a un camp de conreu on agafarem una pista direcció a la casa de les Freixes. La baixada encara es fa evident, però es va suavitzant.

Durant molta estona anem per pista, passant per Cal Millet fins que topem amb la carretera on hem deixat el cotxe. A l’alçada de Cal Millet, poc abans, passem per la instal·lació d’unes plaques fotovoltaiques que deuen donar cobertura energètica a tota la granja. Just després d’abandonar-la, a la vora de la pista hi ha unes quantes magranes que donaria gust agafar-les, doncs estan prou vermelles com per interpretar que possiblement tinguin la suficient maduresa com per assaborir-les amb molt de gust.

En ingressar a la carretera iniciem la darrera part de l’excursió, tot i que ens esperen un parell de curiositats. Per un costat, només entrar en la carretera hi ha una creu de pedra que, per la forma o està posada, sembla que sigui una font. No ens hi apropem, però si no ho és podria haver-ho estat sobretot perquè està en el Torrent de Fontanet.

Més endavant, hi ha una làpida a peu de carretera que crida (i molt) l’atenció. Després hem sabut que correspon a una senyora que va perdre la vida atropellada per l’autobús de línia de Solsona a Torà el 1933.

Per últim, passem pel Molí de Fontanet i pocs metres més endavant arribem on hem deixat el cotxe i finalitzem la ruta d’avui.

Aprofitant que estem prop de Ponts, ens hi desplaçarem per menjar-nos la millor cansalada de la noguera al Bar-Restaurant la Brasa… però això ja no és de l’excursió.