MAPA I PERFIL
CRÒNICA DE LA RUTA
D’Espinavell surt una pista cap al Refugi de les Saleres. Us cop passat, s’arriba a Collada Fonda on hi ha el punt d’inici, a 1909 metres.
Avui l’expedició la formem el Marc, l’Isaac i l’Albert.
Abans d’arribar a les Roques d’en Mercer ens desviem a la dreta en direcció a la Font dels Soms, passant la tanca de filferro que fa delimita els camps. Primer es va camp a través, però de seguida es veu un sender ben estret el qual ens porta fins a la Serra del Finestrol per travessar-la. Trobem senyals del GR en algunes pedres i bestiar.
El pendent és força pronunciat en aquest tram i per salvar-lo sense fer massa esforç es puja amb unes ziga-zaga que, de vegades, no seguim i tirem pel dret.
En una de les ziga-zagues hi ha una creu
El cim ja està ben a prop i tot just després de les ziga-zagues hi ha un cartell de la serra del Finestrol
I vet aquí que quan tot anava bé… una punxada en el bessó esquerre de la cama de l’Albert fa saltar totes les alarmes. En un primer moment valorem la situació on som, a pocs metres del cim, i la qüestió principal és: com cony baixaré!!
Com que estem a punt d’arribar al cim, finalment decideixo pujar-lo, bé.. provar de pujar-lo. La cama aguanta bé si les passes són curtes. No acostumo a portar pals, així que si els porto es queden al cotxe. En canvi, la prudència de l’Isaac és la meva salvació i em deixa l’únic pal que porta. Així doncs, cap a munt!
Ja es veu el cim i com a mínim l’hem pujat, que no és poc degut a les circumstàncies. Com sempre, una joia arribar a dalt de tot!
Hem hagut d’abrigar-nos perquè fa força vent i és fresquet. Amb aquest ambient no ve de gust menjar-nos l’entrepà, així comencem a baixar fins que trobar un lloc més adient. A veure com respon la cama.
La ruta prevista per avui era més llarga, arribant a Roca Colom, però amb la lesió baixem. A poc a poc les molèsties no són grans i aviat trobem un lloc per descansar i esmorzar, abans d’arribar al Coll de Pal.
El Marc té unes ganes boges per fer el cabra per la muntanya, així que mentre l’Isaac i l’Albert esmorzen el Marc comença a córrer fins perdre’l de vista.
Arribats al Coll de Pal iniciem la baixada i de seguida arribem a l’alçada del refugi de Costabona.
El pendent és fort i el sol no dóna treva. En les roques trobem un refugi amb una mica d’ombra i fer un glop d’aigua.
El tram final cap al cotxe, tot i que llarg, suavitza el pendent i tornem a trobar les vaques pasturant impassibles a la nostra arribada.
Ja es veuen els cotxes!
