On n'a jamais fini d'apprendre de la montagne

El Vulturó

10 km.
2649 m.
1792 m.
2121 m.
Punt de sortida: Coll de Jovell
Punt d'arribada: Coll de Jovell
Cims assolits: Vulturó: 2649 m.
Grau de dificultat: Prou difícil
Expedició: Pere i Albert
Durada total: 6 h 37 m
Temps en moviment: 5 h.. 53 m
Data: 05/06/2021
MAPA I PERFIL

Powered by Wikiloc

ENLLAÇ DE LA RUTA A WIKILOC

CRÒNICA DE LA RUTA

Sortida des del Coll de Jovell, on deixem el cotxe i comencem a ascendir ja fort des del principi.

L’Albert i el Pere

En un primer tram seguim el GR, però de seguida el deixem i comencem a traçar una diagonal que haurà d’arribar a la carena del Cadí a l’alçada de la Canal del Baixader.

Però abans d’arribar-hi encara hem de fer tros, i amunt que toca pujar!

Matí boiròs que comença seguint el GR 150-1
Difícil veure-hi més enllà. Costa trobar referències en aquestes condicions.

La boira està present en tot moment, i la temperatura és prou baixa com per què no pensem en treure’ns roba, tot i la pujada.

Es pot apreciar el desnivell fort que hi ha des d’un bon inici. El Pere és ben a prop i gairebé ni es veu!

El recorregut és bastant incòmode perquè és molt pedregós, però de pujada rai!

L’Albert ben abrigat i ni l’esforç de la pujada li fa treure roba!
En força trams una mica de ziga-zaga és necessària per anar agafant alçada sense morir en l’intent 🙂

A mesura que guanyem alçada i ens apropem a la carena sembla que tímidament el sol va mostrant-se, tot i la resistència per marxar dels núvols baixos.

A mesura que anem guanyant alçada sembla que la boira vulgui marxar, tot i que és més una il·lusió que una realitat
Estem a punt d’abandonar el Boixeder el Jovell i la vegetació ja comença a fer poc acte de presència

Quan portem ja gairebé tres quarts de pujada abans d’arribar a la carena trobem una referència en la muntanya. Millor dit, dues de ben juntes: la Pedra i el Forat de Neu

Testimoniatge de que encara som vius!
Una pedra ben plantada enmig de la ruta
El Forat de neu
Aquí s’aprecia millor el per què del seu nom. Potser mai hi toca el sol i la neu aguanta sense fondre’s

Assolida la carena a l’alçada de la Canal del Baixer ja es divisa el Vulturó amagat per la boira que va i bé. Després d’uns quants intents, la boira se’n va i podem veure el cim anhelat.

A poc a poc…
… sembla que la boira….
… va marxant!

Mentre ens dirigim al Puig de les Gralleres, els temps ens va despistant, tot i que tenim força clar que no hem de patir per la pluja.

El Vulturó ja el tenim a la vista.
El dia es va aclarint i ja ens permet veure les muntanyes.
Una mirada enrere.
En el Coll de la Canal del Baixer es veu la boira que perdura terra avall
Anem carenejant fins al Puig de les Gralleres
Vistes del Vulturó des del Puig de les Gralleres
Des del Coll de la Canal del Baixader, el camí ja coincideix amb el GR 150-1 com mostra la marca a la roca

Al Puig de les Gralleres ja portem unes tres hores de pujada i creiem que és el moment d’esmorzar abans de emprendre el darrer tram cap al Vulturó. Arrecerats del vent, ens hem ben guanyat una estona de descans.

Continuem, doncs, cap al Vulturó. Després d’estar pujant des de l’inici ara ens toca l’únic tram de descens. La veritat és que això de baixar per tornar a guanyar l’alçada perduda no agrada gaire, però l’orografia mana!

La marca en la pedra indica el pas vertical que ara prendrem.
No és tant alt, però des d’aquí impressiona!
És la part divertida de la ruta.

Les vistes al Vulturó són espectaculars i s’alternen ben clares amb moments de boira, com en gairebé tot el que portem de dia.

Comença així la davallada fins al Coll de la Canal de la Baridana.
Mentre anem baixant, la boira torna a fer acte de presència. El Pere s’ho mira impassible.

En arribar al Coll de la Baridana s’obre una finestra cap a la Cerdanya i les seves muntanyes que no podem contemplar, doncs la boira és tan espessa que impedeix albirar ni tan sols les siluetes de les muntanyes. Seguim cap a munt en una pujada gens menyspreable, amb paciència però saben ja que en pocs minuts haurem assolit el cim.

Ja ha començat el darrer tram d’ascens que ha de portar al Vulturó. El Pere es confon entre paisatge emboirat.
La paret que protegeix el Vulturó mostra l’accés per travessa-la per l’esquerra.

Darrera de la paret massissa hi ha el Vulturó. Per accedir-hi hi ha una queixalada que obre la porta a travessar-la. És per allà per on hi hem de passar.

El Pere, abans de travessar la paret, dóna una ullada al que hem pujat. Ja estem ben aprop!
Goita’l! El Vulturó!

Ja hi som! Un fort aire ens rep a dalt del cim. El Vulturó també es fa dir Puig de la Canal Baridana i és el cim més alt de la Serra del Cadí.

Hem fet el cim! Vulturó, 2649 m.
El Pere, orgullós del cim i de l’Estelada!
L’Albert, rialler de mena i feliç per haver assolit l’objectiu..

No ens hi estem gaire, doncs no podem gaudir de les vistes i tampoc és gaire agradable donada la situació meteorològica. A més, ens hem d’afanyar perquè hem trigat gairebé quatre hores en pujar, comptant l’aturada a esmorzar i ,tot i que les baixades són més ràpides, sabem que ens queda una bona estona fins arribar al punt d’inici.

El camí serà el mateix de pujada, és a dir, que gairebé refarem les passes donades. El primer que trobem una altra vegada és la Canal de la Baridana que, vés per on, en un moment passem de tenir boira a estar ben net.

La Canal de la Baridana mirant cap a la Cerdanya…
… mig minut després…
… i encara uns segons després!
Sembla mentida que en un minut hagi canviat tant! El que fa un núvol, eh!
El mateix punt, però en vistes a l’Alt Urgell

Al Puig de les Gralleres finalitzem l’últim tram de pujada que farem avui, amb una petita grimpada per arribar-hi. A partir d’aquest moment, ja tot serà descens.

Grimpada del Pere per assolir el Puig de les Gralleres.

Sembla que la boira va desapareixent i ja podem contemplar l’espectable de la natura.

En la cara Nord, la neu encara perdura

En comptes d’anar a buscar el camí per on hem vingut, tracem una alternativa paral·lela que va retallant distància a mesura que anem baixant. La vista ja és prou clara del descens que ens toca fer.

La vegetació comença aparèixer de nou… igual que la boira!
Toca baixar!!!!

Abans d’entrar en la zona en què comença a haver-hi ja certa vegetació, ens prenem un descans. Embadalim amb la vista del Pedraforca i de la Serra del Cadí.

Un isard captat molt lluny, però una mica sí que s’aprecia
Això d’anar mirant el terra per veure on cony hi fots el peu també t’assegura de trobar coses destacables
El Pere, en el fons, és un pinxo de cal Déu!!
Albert, vols dir que no portes massa roba? La boira ja no hi és i fa bo
Ah! Ostres, sí! Gràcies per avisar!
Caram, quin plaer!
I el galant seductor que no falti: el Pedraforca.

A partir d’aquí, la baixada contínua esdevé constant i sense treva. El terreny, rocallós i inestable, és un entrebanc que salva molt millor el Pere que l’Albert. Passem per una de les referències que havien de guiar-nos en la pujada, però que a dures penes vam poder veure a causa de la boira. Ara, els arbres secs, es mostren ben clars.

Arbres secs just abans de penetrar al Boixader del Jovell.
Ja es veuen els cotxes! Ostres, queden ben lluny encara. Paciència…

De tant en tant, una aturada per captar la bellesa de l’entorn és inevitable.

Una bona imatge per acabar la crònica i la ruta.

L’arribada al cotxe per part del Pere es produeix un quart d’hora abans que l’Albert. Realment, ha estat una baixada més dura de l’esperat, tot i que finalment l’objectiu ha estat assolit.

« »