MAPA I PERFIL

perfil comabona

ENLLAÇ DE LA RUTA A WIKILOC

CRÒNICA DE LA RUTA

Per arribar al punt d’inici, hem de passar per la carretera que va de Bagà a Gisclareny, i seguir cap al Coll de la Bena. De seguida s’acaba la carretera i comença un tram per pista fins al Coll de Bauma. Deixem el cotxe just en un revolt, al costat de unes indicacions que porten al Comabona on hi posa que hi ha 9 km. No sé d’on s’ha tret aquesta distància, perquè entre anar i tornar potser sí que s’arriben als 9 km, però tal i com s’indica sembla que des d’allí fins al Comabona hi hagi aquesta distància. No és cert.

L'expedició d'avui amb l'Albert i el Marc. Punt d'inici al Coll de Bauma.
L’expedició d’avui amb l’Albert i el Marc. Punt d’inici al Coll de Bauma.

Les primeres passes transcorren per una pista fins trencar a mà esquerra per un corriol que s’enfila per la muntanya. El canvi de desnivell es nota i es torna una mica més exigent i perllongat.

De moment una pista ampla amb les primers llums del dia guia les passes en una suau pujada.
De moment una pista ampla amb les primers llums del dia guia les passes en una suau pujada.
El Marc ja ha agafat el trencall a mà esquerra que ens aparta de la pista. Fa fresqueta i la màniga llarga de moment s'agraeix.
El Marc ja ha agafat el trencall a mà esquerra que ens aparta de la pista. Fa fresqueta i la màniga llarga de moment s’agraeix.
El corriol és ben estret i entre bosc.
El corriol és ben estret i entre bosc.

Per dintre del bosc i en ascensió s’arriba a la Pleta de l’Olla on la ruta canvia de direcció i s’obren les finestres entre la boscúria per mostrar-nos, ara sí, tota l’esplendor de la muntanya i els seus voltants.

Ens trobem en la Pleta de l'Olla.
Ens trobem en la Pleta de l’Olla.
El dia es va despertant i la muntanya es manifesta.
El dia es va despertant i la muntanya es manifesta.
El Pedraforca ens acompanyarà en bona part de l'excursió.
El Pedraforca ens acompanyarà en bona part de l’excursió.

En assolir el Pas de les Cabres la nostra primera intenció era carenejar fins al Puig Terrers, però ens vam refiar de les indicacions verdes i blanques que hem seguit durant tota l’estona i ens han desviat d’aquest objectiu. Ara, per tant, el que hem fet és vorejar aquest cim, passant per la Pleta de la Guilla i acabar al Coll de Tancalaporta. Una llàstima, tot plegat, per no haver pogut assolir el Puig Terrers.

Des de la Pleta de les Guilles el camí ja és al descobert. De vegades costat de trobar.
En sortir del bosc el camí  és al descobert fins al Pas de les Cabres.
El Marc al Pas de les Cabres.
El Marc al Pas de les Cabres.
L'Albert també s'afegeix a la foto.
L’Albert també s’afegeix a la foto.
En compte de seguir pujant per la roca, ens endinsem en el bosc. Al final, aquesta decisió condiciona una mica l'excursió.
En compte de seguir pujant per la roca, ens endinsem en el bosc. Al final, aquesta decisió condiciona una mica l’excursió.
El fet de passar per la Pleta de les Guilles tenim més camp de visió, i de tant en tant, localitzem algun isard.
El fet de passar per la Pleta de les Guilles tenim més camp de visió, i de tant en tant, localitzem algun isard.

Des del Coll de Tancalaporta ja es veu el Comabona; toca dons fer un darrer esforç per remuntar els gairebé 1000 m. de desnivell des de l’inici de la ruta.

El Pedraforca vist des del Coll de Terrers.
El Pedraforca vist des del Coll de Terrers.
L'Albert, xino xano, camí del cim.
L’Albert, xino xano, camí del cim.
Pujarem al Comabona per la vessant més muntanyenca. El camí que serpenteja és el de baixada pel Clot de Tancalaporta.
Pujarem al Comabona per la vessant més muntanyenca. El camí que serpenteja és el de baixada pel Clot de Tancalaporta.
Goita'l! El Comabona!
Goita’l! El Comabona!
Vinga, que després de la selfie no parem fins el cim.
Vinga, que després de la selfie no parem fins el cim.
Per aquí tocarà baixar després!
Per aquí tocarà baixar després!

Per fi conquerim el cim del Comabona, dues hores i mitja després de la sortida, aproximadament. Se’ns ha fet força llarg, tot i que amb el ritme del Marc haguéssim retallat mitja hora com a mínim! És com les cabres!

Aprofitem per esmorzar en un dels balcons de la Serra del Cadí.

Hem fet el cim! Comabona, 2548 m.
Hem fet el cim! Comabona, 2548 m.
Ep! l'estelada sembla que ha volat...
Ep! l’estelada sembla que ha volat…
El Serrat de la Muga amb el Puig Terrers.
El Serrat de la Muga amb el Puig Terrers.
Coll de Tancalaporta
Coll de Tancalaporta

Gairebé mitja hora més tard, comencem a desfilar cap avall, primer retornant sobre les passes que ens han dut al cim, però de seguida agafant el sender que baixa per Clot de Tancalaporta. És una baixada amb força desnivell, un pèl incòmoda en alguns trams pedrosos.

L'Albert baixant pel pedregar!
L’Albert baixant pel pedregar!
Camí estret, pedregós que convida a buscar les vores
Camí estret, pedregós que convida a buscar les vores
El Clot de Tancalaporta
El Clot de Tancalaporta

El terreny se suavitza una mica en algun tram, no pas perquè el pendent disminueixi, sinó pel sòl que es trepitja. Quan hi ha una mica d’herba la tensió de les cames minva fins a un pseudo relaxament que no és cert.

El Marc amb el camí ja força fet.
El Marc amb el camí ja força fet.

Ara el sol és fort i s’agraeix molt entrar en el bosc per fer el darrer tram fins al cotxe. Encara queda mitja davallada, però les condicions ja en són unes altres: pel bosc, sense pedres i sense sol. Això sí, les cames continuen patint el fort pendent.

El sender serpenteja cap al bosc. Aquest arbre maltractat sembla que ens vulgui espantar-ne l'entrada.
El sender serpenteja cap al bosc. Aquest arbre maltractat sembla que ens vulgui espantar-ne l’entrada.
El Marc no perd ocasió davant figures capricioses de la natura.
El Marc no perd ocasió davant figures capricioses de la natura.
S'experimenta un cert plaer caminar entre l'ombra boscosa en un dia de calor
S’experimenta un cert plaer caminar entre l’ombra boscosa en un dia de calor
Això sí, seguim baixant..
Això sí, seguim baixant..

De tant en tant ens anem aturant per fer un glop d’aigua o descansar les cames. Des que hem entrat al bosc, tenim com a referència la pista en la qual hem deixat el cotxe, i cada vegada la trobem més a prop. La remor d’alguns cotxes que la transiten ja ens fan saber que s’acosta el final de l’excursió d’avui.