On n'a jamais fini d'apprendre de la montagne

Castell de Milany i Santa Magadalena de Cambrils

17, 67 km.
1566 m.
883 m.
1850 m.
Punt de sortida: Vallfogona del Ripollès
Punt d'arribada: Vallfogona del Ripollès
Cims assolits: Castell de Milany, 1529 m.
Santa Magdalena de Cambrils, 1547 m.
Grau de dificultat: Moderada
Expedició: Isaac i Albert
Durada total: 5 hores 47 minuts
Temps en moviment: 5 hores 11 minuts
Data: 08/03/2020
mapa i perfil

Perfilcastellmilany

ENLLAÇ DE LA RUTA A WIKILOC

crònica de la ruta

La proposta d’avui és fer dos cims per la bonica zona que agafa part del Ripollès i de l’Osona. Des de Ripoll s’agafa la carretera N-260a que va a Vallfogona del Ripollès, punt inicial de l’excursió.

Aquesta vegada no vaig sol, sinó que tinc un bon acompanyant, l’Isaac. Sortim del cotxe i ens abriguem bé, ja que a les 8 del matí estem a un parell de graus sent força optimistes.

Travessem el poble i els seus carrers estrets per anar a buscar el pont medieval de Vallfogona. Després davallarem fins arribar a la carretera que cal creuar i seguir les indicacions que porten al Castell de Milany. Durant bona part del camí coincideixen les senyals del GR i unes de grogues, una ruta molt ben indicada i sense gairebé possibilitats de perdre’s. Un cop passem la carretera i davallem fins al riu ja trobem el pont medieval

1

Carrers estrets de Vallfogona.
Carrers estrets de Vallfogona.
Avui som dos, l'Albert, en primer terme, i l'Isaac.
Avui som dos, l’Albert, en primer terme, i l’Isaac.
Baixada cap al pont medieval.
Baixada cap al pont medieval.
Marques blanques i vermelles del GR, però també de grogues.
Marques blanques i vermelles del GR, però també de grogues.
El pont medieval
El pont medieval

8

Des de sota.
Des de sota.

Comença una agradable passejada que va guanyant alçada a cada pas, a poc a poc però sense treva, una bona manera de combatre la fresca matinal, sense dubte. De tant en tant anirem trobant alguna tanca, mentre els camins es combinen amb els espais oberts.

Indicadors cap al Castell de Milany.
Indicadors cap al Castell de Milany.
Primera tanca que ens trobem. N'anirem salvant alguna de tant en tant.
Primera tanca que ens trobem. N’anirem salvant alguna de tant en tant.
El camí està molt ben marcat: arbres, roques, etc.
El camí està molt ben marcat: arbres, roques, etc.

Topem amb una pista que travessem i, tot seguit topem amb una altra que aquesta vegada seguim guiats per les indicacions i… una altra tanca. Gairebé portem la meitat del recorregut que ens ha de dur al Castell de Milany.

Trencall a mà esquerra.
Trencall a mà esquerra.
Una altra tanca s'interposa entre l'Isaac i l'Albert !
Una altra tanca s’interposa entre l’Isaac i l’Albert!

No deixem la pista durant força estona on la pujada sembla una mica més suau, sense voler donar a entendre que fins ara estàvem patint, ni molt menys. Arribats en un punt, hem d’estar atents al trencall a mà esquerra per abandonar la pista i enfilar-se per un sender més estret i més costerut. A partir d’aquest moment, el pendent ja és més pronunciat i el Bac de la Portella és ja ben a prop del Castell de Milany…. tot i que no l’hem vist durant tot el trajecte.

De nou, abandonem pista per agafar el sender de la muntaya.
De nou, abandonem pista per agafar el sender de la muntaya.

16

Ara la pujada es fa més evident.
Ara la pujada es fa més evident.

En les zones més ombrívoles on poc hi toca el sol la neu encara es conserva a clapes. És una neu dura adherida al terreny que convé no trepitjar per no jugar-se-la.

Presència de la neu en zones més obagues.
Presència de la neu en zones més obagues.

18

19

Aviat arribem al Coll de Milany i, ara sí, es veuen les ruïnes del Castell de Milany.

Els indicadors anuncien que ja tenim l'objectiu a tocar.
Els indicadors anuncien que ja tenim l’objectiu a tocar.

21,2

De seguida hi arribem. Una mica encegats per tenir l’objectiu a la vista, ens perdem els senyals del camí i anem una mica a la nostra. L’Albert aconsegueix pujar per un tram ben vertical, grimpant i amb el risc de donar un mal pas. L’Isaac també ho intenta però no ho veu clar i abandona pujar per aquí. Des de dalt, l’Albert intenta veure per on arriba el camí, i l’Isaac des de baix busca la manera de pujar. Finalment, i no sense donar unes quantes voltes, trobem el camí que puja sense cap dificultat. Sigui com sigui, ja som a dalt! Caram quines vistes!

22

27

Panoràmica.
Panoràmica.
He fet el cim! Castell de Milany, 1529 m.
He fet el cim! Castell de Milany, 1529 m.
A dalt, sobre les ruïnes del castell encara hi ha una mica més d'alçada!
A dalt, sobre les ruïnes del castell encara hi ha una mica més d’alçada!
Primer objectiu assolit!
Primer objectiu assolit!
Els sostres del Montseny.
Els sostres del Montseny.
El massís de Montserrat.
El massís de Montserrat.

El bon temps i l’absència d’aire ens convida a la vida contemplativa durant una estona. L’Albert, com de costum, aprofita per menjar-se l’entrepà al cim. El silenci és interromput per unes veus un xic escandaloses que es van apropant a mesura que es fan més evidents. És hora de marxar.

Baixem ara sí pel camí que abans no hem vist, i ens topem amb els causants de les veus. Passem el Coll de Milany pel qual hem vingut i seguim recte per la pista que hem de deixar de seguida per pujar per un petit tram empinat i rocós que ens ha de conduir al Pla de la Bronza.

Des de dalt estant, es veu el camí que hem de seguir.
Des de dalt estant, es veu el camí que hem de seguir.
De seguida abandonem la pista.
De seguida abandonem la pista.
Prades del Pla de la Bronza.
Prades del Pla de la Bronza.

Foto38

Tot el camí fins a Santa Magdalena és força còmode, seguint un filat i conservant l’alçada que fins ara s’ha guanyat. Passem pel costat del Puig de l’Obiol i seguim fins a la Creu de l’Espinal, on unes indicacions camuflades ens donen noves ordres de per  on hem de continuar.

Passem a l'altra banda del filat i el seguim pel pla.
Passem a l’altra banda del filat i el seguim pel pla.
Creu de l'Espinal.
Creu de l’Espinal.

El camí segueix sent amable, pla i en algun tram cobert de fulles seques vermelloses que adornen el terra que trepitgem. Planegem, doncs, fins arribar al Coll de Trevija, on topem amb una pista que ens porta ja fins al nostre segon objectiu.

Passem la tanca.
Passem la tanca.

43

Santa Magdalena de Cambils.
Santa Magdalena de Cambils.
Hem fet el cim! 1547 m.
Hem fet el cim! 1547 m.

46

L’ermita de Santa Magdalena és d’estil romànic, tot i que força deteriorada, del que es conserva en relatiu bon estat el campanar, del qual just quan arribàvem eren les 12 del migdia i vam sentir el so de la seva única campana.

Queda amagada pels faig que l’oculten del paisatge emblanquinat dels Pirineus.

47

48

És, com no, un d’aquells moments en què cal fer una pausa en el camí, aprofitar la lleu escalfor de la pedra i tancar per un instant els ulls, tot buscant l’harmonia que l’indret inspira.

49

50

Abans de marxar, donem un cop d’ull al seu interior, però no descobrim qui ha fet sonar la campana.

En l'interior, a l'altar.
En l’interior, a l’altar.

La baixada de Santa Magdalena és força pronunciada amb l’afegit que el camí està ple de fulles. No representen massa perill perquè estan seques, però de tant en tant donen algun ensurt en forma de relliscada. Quan portem una bona estona baixant, els genolls comencen a ressentir-se, sempre amb el consol que no pot durar gaire més.

La baixada és ben pronunciada.
La baixada és ben pronunciada.
Carrera d'obstacles!
Carrera d’obstacles!

Primer creuem una pista per seguir davallant pel bosc, però una mica després topem amb una altra pista que sí que seguim fins que unes marques grogues ens tornen a desviar del camí ample.

Època de la passionària.
Època de la passionària.

55

Les marques ja només són grogues i blanques.
Les marques ja només són grogues i blanques.

Tota aquesta baixada del Serrat de Planissars acaba en el mas de Puigvassall. Una ovella encuriosida se m’acosta amb tota la intenció d’esbrinar què cony porto a les mans!

57

58

Ups.. ve cap aquí!!
Ups.. ve cap aquí!!
Que no... que això no es menja!!
Que no… que això no es menja!!

Del mas de Puigvassall al Càmping la Bauma hi ha un altre tram amb força pendent que transcorre entre el bosc. Des del càmping fins a la Font dels Burros anem per la carretera, però just a la font ens desviem per l’esquerra seguint el Torrent de la Bauma fins al pont medieval de Vallfogona. És un tram preciós.

Baixem!
Seguim baixant.
Càmping Mas la Bauma.
Càmping Mas la Bauma.
Tram de carretera, asfalt.
Tram de carretera, asfalt.
El que queda, ho fem seguint el rierol.
El que queda, ho fem seguint el rierol.
La font dels Burros
La font dels Burros
Creuem el rierol per aquest pont.
Creuem el rierol per aquest pont.

67

Ja es veu Vallfogona.
Ja es veu Vallfogona.

Vallfogona del Ripollès ja es mostra a prop. Passem el pont medieval, encarem la pujada a la vila, darrer moment esbufec de la jornada abans d’arribar a la plaça de la vila i donar per acabada l’excursió d’avui.

Retornem pel pont medieval.
Retornem pel pont medieval.
L'Isaac ja surt del pont medieval, i ara només ens toca encarar la pujada al poble.
L’Isaac ja surt del pont medieval, i ara només ens toca encarar la pujada al poble.
La plaça de la Vila.
La plaça de la Vila.
« »