mapa i perfil

Perfilsolterra

ENLLAÇ DE LA RUTA A WIKILOC

Crònica de la ruta

L’excursió d’avui per les Guilleries comença des d’una petita esplanada que hi ha a tocar de Can Calabrès, a uns 4 km de Sant Hilari Sacalm. Per arribar-hi, des de Sant Hilari cal agafar un camí que passa per Cal Sastre en direcció a Osor.

El bosc engoleix per l'entrada del fons.
El bosc engoleix per l’entrada del fons.

Durant tota l’aproximació al cim, cal seguir les indicacions del GR 83, en direcció a Osor.

Camí del Nord GR 83
Camí del Nord GR 83

El camí comença endinsant-se en el bosc des del punt mateix on deixo el cotxe. A mesura que s’avança, el camí s’estreteix en davallada contínua fins arribar a un pont que salva el Torrent de la Font del Gavatx.

Marques del GR
Marques del GR

Abans d’arribar al pont, hi ha un punt en què cal continuar per uns esglaons que ajuden a baixar.

Esglaons que davallen
Esglaons que davallen

Una vegada passat el pont, cal continuar pel camí indicat, ja que una de les opcions que hi ha és justament el camí de tornada. No es triga gaire en trobar les Fontiques de Can Pla, una de les fonts que s’aniran trobant per la ruta.

Les Fontiques de Can Pla
Les Fontiques de Can Pla

No podria assegurar-ho, però diria que és el cim que vull fer avui.

6

En tot el camí, ja sigui per pista, ja sigui per sender, dóna gust caminar i anar ascendint, sempre sense gaire esforç, de forma suau i per ombra. En ple mes de juliol s’agraeix molt aquesta ruta perquè es fa tota per ombra, per dintre del bosc. I això tant en l’ascensió com en la davallada.

Indicador cap a Sant Miquel de Solterra
Indicador cap a Sant Miquel de Solterra
Quin plaer caminar per aquests camins...
Quin plaer caminar per aquests camins…

A l’alçada de la Font sa Guarda, una mica abans, es deixa la pista per entrar a les entranyes de la muntanya a mà esquerra. El sender és força estret i pel bosc, tot i que està ple de senyals i indicacions fins al cim.

El sender que puja per la muntanya exigeix una mica més d'esforç, però no pas massa.
El sender que puja per la muntanya exigeix una mica més d’esforç, però no pas massa.
Atents a tots els senyals.
Atents a tots els senyals.

11

Ja força a prop del cim es passa un pas de roques en cal estar un pèl més atent, tot i que tampoc representa cap dificultat.

Tram de pedres.
Tram de pedres.

A dalt del cim hi toca el sol. El comentari sobraria si no fos perquè encara no me’n sé avenir. Hi ha dos ciclistes que ja porten una estona esperant un tercer company. Intercanviem unes paraules i m’aclareixen que la bicicleta l’han pujat a peu en el darrer tram. Clar, jo estava ben astorat perquè no sabia entendre com coi havien pujat. Aprofito per demanar-los que em facin ells la foto… i ells aprofiten per demanar-me l’estelada. Un bon tracte, sens dubte.

He fet el cim! Sant Miquel de Solterra, 1203 m.
He fet el cim! Sant Miquel de Solterra, 1203 m.

Les vistes són espectaculars.

16b

17b

19b

Dalt del cim hi ha un pessebre en les runes del Castell de Solterra. Als peus de la Creu, hi ha tres formigues en honor al nom del cim, Sant Miquel de Solterra o de les Formigues. Diuen que la raó per la qual es diu així podria ser perquè és un lloc on hi ha moltes formigues alades. Ves a saber…

Un betlem al cim!
Un betlem al cim!
Les formigues aguantant la base de la Creu.
Les formigues aguantant la base de la Creu.

Esmorzo una miqueta, ja que solc tenir aquest costum.

La baixada és trepidant, més pronunciada que no pas la pujada. Trobo marques sobretot en forma de fites, de pedres, però també n’hi ha en alguns arbres. Cal estar atent, però.

Als arbres..
Als arbres..
...
... i a les fites.
… i a les fites.

En camí pla, ja en pista, sento una esquella. Penso que hi deu haver algun prat a prop amb alguna vaca, quan veig que estic del tot equivocat.  No hi ha vaques i no hi ha cap prat.

Una companya inesperada.
Una companya inesperada.

El camí és molt plaent i el soroll del Torrent de la Font del Gavatx acompanya els darrers trams. La imatge del torrent refresca només observar-la.

La remor de l'aigua és sempre ben rebuda.
La remor de l’aigua és sempre ben rebuda.

També és el tram on hi ha més fonts juntes, tot i que sense cap control sanitari.

La Font del Gavatx
La Font del Gavatx
Font del Vern
Font del Vern

La jornada sempre aporta imatges impagables. La natura vesteix els pins ben alts amb teixits d’heures que els hi escauen perfectament.

28

Abans d’arribar al cotxe m’he despistat i he tornat a agafar la ruta que portava al cim. Quan portava gairebé mig km. he tornat a enrere fent entre una cosa i l’altra una passejada de propina. Coses que passen quan tens tot el temps del món i deixes anar la imaginació en altres coses.