MAPA I PERFIL
CRÒNICA DE LA RUTA
Avui fem una excursió en família amb un inici i final ple d’intencions. Deixem els cotxes en l’aparcament del Celler de la Guàrdia, un restaurant amb possibilitat d’allotjament en el poble de Sant Pau de la Guàrdia.
Prenem la pista que travessa el restaurant en direcció a l’est per agafar el primer trencall a la dreta i més endavant en prendrem un altre a l’esquerra.
Avui, l’expedició està formada per la colla pessigolla.
Quan portem aproximadament un km de ruta, deixem la pista per travessar una esplanada en direcció al bosc. En arribar al bosc, ens trobem que han polit els arbres i, per tant, es troben totes les branques encara al terra. El que havia de ser una travessa de poca estona pel bosc ha esdevingut un obstacle que ha alentit la marxa i, en alguns trams, ha complicat massa el pas per a les noies. A més, la forta pujada no ajuda gaire, la veritat. Tot i així, superem la prova i continuem l’ascensió seguint un sender estret però ben marcat, aquesta vegada en suau ascens.
El darrer tram abans d’assolir el cim és el més costerut, però en poc temps s’arriba a dalt i comença el ball de fotos. Les més joves, s’asseuen a refrescar-se, descansar i menjar alguna cosa. I algun gran també, tot sigui dit.
Quan abandonem el cim, tenim dubtes per on cal seguir. A simple cop d’ull no veiem la sortida, però aviat la trobem. Cal anar amb molt de compte perquè el pendent és molt pronunciat i alguns trams són un pèl relliscosos, just per això és molt important portar bon calçat amb soles adherents. Uns amb més traça que d’altres, tots anem baixant fins arribar a la cruïlla que portar a l’aparcament de Can Maçana.
Nosaltres seguim en direcció a les ruïnes Castell Ferran on de seguida hi arribem. Un altre cop ball de fotos.
Encarem la tornada desfent unes poques passes que ens han portat al Castell Ferran fins que trobem la pista que porta a Sant Pau de la Guàrdia. Arribem al punt de l’esplanada i, a partir d’aquí, el camí és el mateix que en l’inici de la ruta.
Estratègicament, els cotxes estan pacients esperant-nos. No ho saben, encara, però l’espera es farà més llarga ja que aprofitarem per dinar i per donar una sorpresa a l’Ari que l’Ana li ha preparat.
