mapa i perfil

Perfil confeccionat amb perfils de rutes d'altres excursionistes en la mateixa excursió. El GPS va perdre el senyal moltes vegades i per estones perllongades.
Perfil confeccionat amb perfils de rutes d’altres excursionistes en la mateixa excursió. El GPS va perdre el senyal moltes vegades i per estones perllongades.

ENLLAÇ DE LA RUTA A WIKILOC

crònica de la ruta

El sol surt mentre comencem a caminar des del Coll de Sant Marçal, on deixem el cotxe. Sense haver fer res encara, la natura ja ens ofereix el seu espectacle.

A trenc d'alba.
A trenc d’alba.

Una vegada passem l’hotel HUSA de Sant Marçal, el camí ressegueix la carretera, primer per una pista ampla amb les marques del GR-5.2, i després amb un sender més estret que puja trencant a mà esquerra. Es poden seguir les marques del GR per pujar a Les Agudes, però transcorre a través del bosc. En canvi, si busquem la part dels Castellets, la pujada és més espectacular… i també força més perillosa, tot s’ha de dir, degut a la contínua grimpada.

Tot i això, nosaltres, embadalits amb la imatge del cim de les Agudes, ens despistem i ens deixem aquest trencall de mà esquerra.

El cim de Les Agudes treu el nas entre els arbres.
El cim de Les Agudes treu el nas entre els arbres.
Senyal que cal agafar per seguir el camí cap a Les Agudes pels Castellets.
Senyal que cal agafar per seguir el camí cap a Les Agudes pels Castellets.

Quan ens adonem que hem deixat enrere la possibilitat d’agafar el camí, mirem de tornar-hi més endavant, pujant camp a través per un bosc de molt mal passar, conscients que més amunt hem de trobar el sender. Per complicar més les coses, el GPS perd el senyal durant una bona estona. Havíem de passar pel Pla d’en Mont, però retornem al sender passat aquest punt.

L'Isaac obre el camí entre el mal pas.
L’Isaac obre el camí entre el mal pas.
Després de ben bé un quart d'hora recuperem el camí.
Després de ben bé un quart d’hora recuperem el camí.

Cal estar atents perquè arriba un moment en què el camí es bifurca i el més lògic és agafar una de les dues possibilitats. Doncs no! A mà dreta surt un petit sender que queda força camuflat i que nosaltres som incapaços de veure. En plena disjuntiva, l’aparició d’uns muntanyencs veterans ens treuen de dubtes i ens expliquen per on continua el camí. Menys mal!

Cal seguir unes marques vermelles que es troben tant en arbres com en pedres, que més amunt també són grogues. Per tant, en aquesta part de la ruta no hi ha cap perill de perdre’s ja que les marques es veuen i  estan força presents.

Un petit tram de bosc abans de sortir a la zona de Castellets.
Un petit tram de bosc abans de sortir a la zona de Castellets.

Els seguim bona part del trajecte i a mesura que anem pujant se’ns obren les vistes.

El Matagalls.
El Matagalls.
Selfie de l'Albert amb l'Isaac i Les Agudes al fons.
Selfie de l’Albert amb l’Isaac i Les Agudes al fons.
A punt de continuar però, espera Albert! Clack! Ara sí...
A punt de continuar però, espera Albert! Clack! Ara sí…

L’arribada al primer Castellet representa un punt d’inflexió important. A partir d’aquest moment gairebé tot es fa a través de grimpades amb passos que representen alguna dificultat i que els més propensos a tenir vertigen possiblement s’haurien d’estalviar. Des del Castellet hi ha unes magnífiques vistes.

El Matagalls una mica més separat.
El Matagalls una mica més separat.
En canvi, el cim de Les Agudes una mica més a prop.
En canvi, el cim de Les Agudes una mica més a prop.

13

14

En aquests moments en què la pujada és força perpendicular, sovint hom cau en la temptació d’anar mirant enrere…. i també endavant a veure quan queda

15
El Castellet ja coronat.
I aquest a punt!
I aquest a punt! Cal seguir per aquesta cresta.

Els Castellets es van pujant i baixant, i si la pujada se les trau la baixada també és divertida. Tot plegat, a mesura que anem ascendint els picats i contrapicats se succeeixen.

Els muntanyencs veterans i l'Isaac en ple descens d'un castellet.
Els muntanyencs veterans i l’Isaac en ple descens d’un castellet.
Impressionant imatge entre el sol i la muntanya!
Impressionant imatge entre el sol i la muntanya!
L'Albert tanca l'expedició.
L’Albert tanca l’expedició.

L’alçada ja és considerable i, tot i que encara un pèl allunyat, el cim ja està a tocar.

Equilibris abans de consumar l'acte... bé, ja se m'entén.
Equilibris abans de consumar l’acte… bé, ja se m’entén.
El llom ja no representa cap dificultat.
El llom ja no representa cap dificultat.
Ostres! Doncs sí que hem pujat, sí!
Ostres! Doncs sí que hem pujat, sí! La gran manta verda s’adapta a l’orografia.

Finalment coronem el cim de les Agudes, on ja hi ha gent, però sobretot el que hi ha són petits insectes que semblen formigues voladores molt enganxoses que impedeixen assaborir la mel de l’èxit.

Hem fet el cim! Les Agudes, amb 1706 m.
Hem fet el cim! Les Agudes, amb 1706 m.
Ara amb la creu al centre. Les Agudes és també sostre comarcal de La Selva.
Ara amb la creu al centre. Les Agudes és també sostre comarcal de La Selva.

Tot just tenim esma de mirar els voltants del cim, ja que hem de fugir abans no se’ns mengin els insectes.

El Turó de l'Home ens espera, al fons.
El Turó de l’Home ens espera, al fons.
El pantà de Santa Fe.
El pantà de Santa Fe.

29

El Turó de l’Home està relativament a prop, potser a mitja hora per un camí fàcil sense gairebé desnivells. Es pot seguir el GR o bé caminar per la zona alta de la carena travessant el Turó de l’Home Mort i el Turó del Catiu d’Or. Nosaltres optem per aquesta darrera possibilitat donant algun cop d’ull enrere per comprovar com s’allunyen Les Agudes.

El Turó de l'Home a pocs minuts.
El Turó de l’Home a pocs minuts.
Aquest petit cim on hi ha l'Albert fent-se la selfie és el Turó de l'Home mort.
Aquest petit cim on hi ha l’Albert fent-se la selfie és el Turó de l’Home mort (1678 m.)
Les Agudes des d'una nova perspectiva.
Les Agudes des d’una nova perspectiva.

Sorprenc l’Isaac en un moment transcendental, talment com el romanticisme alemany que representa tan bé Friedrich i la seva obra.

És moment de reflexió: la petitesa de l'home davant la immensitat de la natura.
És moment de reflexió: la petitesa de l’home davant la immensitat de la natura.
Aquest turó és el del Catiu d'Or.
Aquest turó és el del Catiu d’Or (1673 m.)

L’ascensió al Turó de l’Home no representa gairebé cap esforç i de seguida s’hi arriba.

Hem fet el cim! El Turó de l'Home, amb també 1706 m., és el sostre comarcal del Vallès Oriental.
Hem fet el cim! El Turó de l’Home, amb també 1706 m., és el sostre comarcal del Vallès Oriental.
Al fons, Les Agudes.
Al fons, Les Agudes.
El Matagalls, novament.
El Matagalls, novament.
Panoràmica.
Panoràmica.

Aprofitem per esmorzar una mica que ja fa hores que hem sortit i cal reposar forces, sobretot perquè aquí no hi ha insectes!

Quines cares! Un endrapant i l'altre concentrat.
Quines cares! Un endrapant i l’altre concentrat.

És hora avançada i la calor comença a ser intensa. Teníem la ferma intenció de fer també el Matagalls, però el temps perdut degut al GPS i l’alta temperatura ens fa repensar l’excursió, així que optem per retornar al punt inicial. Toca desfer les nostres passes i anem en direcció una altra vegada a Les Agudes, ara pel camí que marca el GR. Abans d’arribar al cim de Les Agudes es passa la Collada Sesagudes on hi ha una desviació cap a l’esquerra del camí que davalla pel bosc. Aquest és el camí fàcil que segueix el GR-5.2 i que aquest cop sí que agafem per baixar.

Cap a Sant Marçal.
Cap a Sant Marçal.

El GPS, que en aquesta ruta ha fallat més que una escopeta de fira, marca una línia ben recta des del desviament fins que torna a recuperar el senyal. Doncs és tot el contrari. El camí és molt sinuós i les pendents molt pronunciades amb risc de relliscada i d’anar amb el cul per terra. Tampoc té pèrdua ja que les marques vermelles tenyeixen arbres i alguna pedra; això sí, cal anar ben atent per no obviar-les.

42

43

A mesura que anem baixant el desnivell es mostra més amable i ens anem relaxant de forma inconscient, ja que no cal tenir ja els músculs amb tanta tensió. S’agraeix molt aquesta passejada, sobretot perquè els peus queden tocats amb els descens i també per la protecció tan acurada que fan els arbres del sol, que segur que cau de justícia fora el bosc.

44

45

Travessem la tartera que ve del cim de les Agudes en dues ocasions. Ja queda lluny, no obstant.

A dalt, Les Agudes.
A dalt, Les Agudes.

A poc a poc anem agafant la ruta ja més plana, a l’alçada del Sot del Pedreguer Rodó. El camí es va obrint i tancant, però ja amb més estones de sol.

47

L'Isaac està content, sembla!
L’Isaac està content, sembla!

49

Quan ja només queda poc més d’un km per arribar al cotxe ens topem amb “El Puig”, les restes d’una masia en què, tot i el seu estat ruïnós, hom hi percep la bellesa que encara hi roman.

Ruïnes de la Masia del Puig.
Ruïnes de la Masia del Puig.

52

Acabada la ruta i desplaçats ja en cotxe, no puc deixar de posar una imatge del Montseny que no té res a veure amb la ruta, però que per l’extraordinària silueta que descriu aquesta roca em veig amb l’obligació i la complaença de mostrar-la.

No sé com li diuen, perquè segur que té nom. Jo l'he anomenada: el Cavaller.
No sé com li diuen, perquè segur que té nom. Jo l’he anomenada: el Cavaller.