mapa i perfil
CRÒNIca de la ruta
Comença el dia amb el desig de passar una jornada agradable amb una excursió atractiva i apta per a portar canalla. Sobre dos quarts de deu arribem a Campdevànol on esmorzem abans de prendre la carretera cap a Gombrèn per arribar a la Font de Querol, a uns 3 km, inici de la nostra ruta.
Com que ja sabíem que al pàrquing s’han de pagar 10€ per cotxe, i anem 5 cotxes, decidim descarregar tota l’expedició al pàrquing i anar a Campdevànol per deixar els cotxes ben aparcats. Només cal que un torni amb tots els conductors i les bosses, i tot el que cal per a l’excursió i el posterior dinar.
Tot el grup partim cap als gorgs, però vet aquí que un cartell ens crida l’atenció i ens desvia, de moment, del nostre objectiu. Un bar només transcorregut un km i escaig havia de satisfer els delerosos d’un bon cafè, tot i que algun prefereix hidratar-se amb un bon refresc.. de civada.
Novament en ruta, després d’un lleuger ascens, trobem el primer gorg. Cal trencar a l’esquerra i no hi ha cap problema perquè tot està molt ben indicat. El lloc de pas travessa el rierol, però per veure el gorg cal descendir entre les roques. Mol t bonic, aquest primer! És el gorg de la Cabana.
La distància entre gorg i gorg no és gaire. Normalment, les indicacions que hi ha entre gorgs encerten prou bé amb la durada de la distància, però si es va amb un pas àgil se sol reduir el temps que indica. Aviat arribem al segon: el gorg de la Tosca, molt estimulant fins al punt que donen ganes de llançar-se a l’aigua.
Les nenes aprofiten per jugar amb els capgrossos i fer les primeres relliscades que han d’acabar amb els peus molls.
El gorg de l’Olla està força a prop i cal deixar el camí trencant a mà dreta per accedir-hi. És molt bonic i, novament, no ens faria res banyar-nos. Hi passem una bona estona i tirem enrere per trobar una altra vegada el camí.
No ens n’hem adonat, però ens saltem el gorg de la Bauma que està molt enganxat al de l’Olla. Donat que hi ha força gent que s’hi ha quedat, decidim anar directament al proper gorg i prendre davantera.
De camí al gorg del Colomer petit trobem que pel temps que portem caminant és molt probable que sigui el darrer gorg. Jo mateix anuncio que és el darrer i els nens comencen a despullar-se i s’hi fiquen de cos sencer. Quin fred!!
Hi ha alguna cosa que no em quadra i surto a mirar per on segueix el camí. En trobar-me a dos excursionismes més els pregunto si encara hi ha algun altre gorg i em diuen que sí, que el que falta és el Colomer. Quan torno i comunico al grup el meu error, la feina és treure la canalla de l’aigua, assecar-los i anar al següent gorg que prometo que és més gran i també es podran banyar. En arribar-hi, evidentment, no estem sols, i el que és pitjor, hi ha gossos prenent-se un bany, amb la qual cosa algunes de les nenes no es volen ficar a l’aigua. Decidim menjar alguna cosa, però .
Quan reprenem la marxa, amb alguna cara llarga, iniciem un ascens que dura una bona estona. Entre l’hora que és, la calor i el cansament, hem d’estirar dels més endarrerits fins que, per fi, arribem al punt més àlgid. A partir d’aquí, s’obre un paisatge espectacular, molt més agraït que el dels gorgs, amb diferents tonalitats de verd que decoren el bosc la muntanya del davant. Una passejada àgil i amena en la que el cansament ha decaigut en favor de la formació de grupets que comenten anècdotes i experiències.
Ens tornem a endinsar en un bosc fent una ziga-zaga que ens ha de portar definitivament a l’àrea de pícnic, just al costat del punt d’inici de la ruta.
Estem assedegats i tot i dir-se la Font de Querol no hi raja res. Tampoc crec que fos massa convenient beure aigua havent vist el que passa més amunt. Així doncs, comencem de nou la ruta fins al bar que vam trobar al principi, només els homes. La canalla i les dones es queden descansant i fent els preparatius. Comprem les begudes i tornem ben carregats d’aigua, cerveses i refrescs, que són molt i molt ben rebuts.
Ara sí. A dinar!
I després de dinar… una becaineta que comporta alguns riscs.
